Category Archive Manifestos i Altres Comunicats

Byadmin

CRIDA PER UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI, UN ALTRE TERRITORI

UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI, UN ALTRE TERRITORI

Crida per Pujalt, 25 de febrer de 2024

 A la pagesia. A l’artesania alimentària, a la gent de poble i a la ciutadania que voleu un altre sistema alimentari i un altre territori. A les persones que lluiteu per la sobirania alimentària, que militeu en l’agroecologia, que defenseu la terra dels macroprojectes. A la gent del consum organitzat i del petit comerç ecològic i de proximitat.

Les darreres setmanes, han sorgit unes mobilitzacions agràries iniciades a partir de grups de whatsapp de procedència dubtosa, reivindicats per persones de l’extrema dreta espanyola i que partien d’un manifest molt regressiu. Tot i això, a Catalunya, hi ha hagut molta diversitat territorial i bona part d’aquests grups se n’han desmarcat per passar a denominar-se Plataforma Pagesa.

Des del dia 6 de febrer, els sindicats i les organitzacions agràries s’han vist arrossegades a participar dins d’aquest moviment que volia desbordar-les. Això suposa cert risc d’instrumentalització i, a la vegada, un reforç del discurs corporativista i de sector (tots a una), que amaga les raons i conflictes de fons de la crisi que arrosseguem.

Respectem i felicitem a les persones que defensen aquest àmbit de lluita però pensem que ni l’anàlisi, ni les propostes, ni les formes, no són prou encertades, especialment en alguns territoris. I que sovint van més en la línia de mantenir el sistema que ens ha portat aquí, que no pas a transformar-lo.

Si la situació és tan greu; si allò que està en joc és la desaparició de la nostra forma de viure, d’alimentar-nos i de poblar el país; si això passa en un moment d’incertesa energètica, hídrica i climàtica; i dins de processos accelerats de tecnificació, de digitalització, d’artificialització del menjar i de concentració de la propietat, que ens van fent fora; si tot això està passant, cal que les protestes no es dirigeixin a mantenir aquesta agricultura industrial, empresarial, dependent de tecnología, de combustibles fòssils, d’agroquímics, d’exportadors i de subvencions. 

Som on som perquè la pagesia és una figura a abatre dins del capitalisme alimentari. A través de l’acció de l’administració, ens estan portant cap a un funcionament empresarial i altament competitiu, que ens ha reduït en nombre i que ens acabarà arruïnant davant els capitals globals. Estem acceptant que som una industria o un sector econòmic més i ja ens tracten com això: colgant-nos de controls i burocràcia. 

Ja estem molt a prop de que la pagesia, com a forma d’estructura social al món rural, desparegui i que part del país sigui adquirit per fons d’inversió. I per això, és el moment d’una resposta en la direcció correcta, que no es limiti a fer un llistat de demandes tutelades per “tècnics” i a entregar-les a l’administració. Ni a participar en escenificacions sindicals.

És hora d’aixecar-se i no d’asseure’s. És hora de debatre i no de concloure. En definitiva, és hora de construir un espai d’acció i de reflexió, en moviment, i amb l’obertura necessària pels canvis que necessitem. Tot:

– per una pagesia de petita escala, local, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi i diferenciat de l’agroindustria.

– per un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.

– i per una terra sense macroprojectes ni especulació.

Si penseu que cal donar aquest rumb al moment actual, us convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Adreçada a tothom qui vulgui debatre una proposta en aquest sentit i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.

Inscriviu-vos perquè puguem garantir un aforament adequat:  https://my.liberaforms.org/assemblea-25-de-febrer

 

Assemblea Pagesa de Catalunya

 

Byadmin

UNA ALTRA PAGESIA, UNA ALTRE SISTEMA ALIMENTARI

UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI

(Comunicat sencer de l’Assemblea Pagesa)

Les protestes agràries iniciades la setmana passada a tot l’Estat Espanyol i continuades aquesta setmana per sindicats i la Plataforma 6F a Catalunya (anomenada Plataforma Pagesa darrerament), estan presentant una imatge parcial, esbiaixada i monolítica de la pagesia catalana. El seu funcionament a molts llocs ha estat poc transparent, precipitat i dirigista, tot generant desconfiança i incomoditat.

Tal i com vam advertir al nostre manifest bona part de les reivindicacions posen el focus en mantenir l’actual sistema agrari i alimentari, i no pas a buscar els canvis de fons necessaris.

Resulta especialment preocupant el compendi de reivindicacions presentades per la Plataforma 6F Ponent al Palau de la Generalitat i recolzades per UP, JARC, ASSAJA, Federació de Cooperatives, Afrucat i algunes Plataformes.

En aquest document es fa una defensa de l’empresariat agrari però sense burocràcia, es critiquen les importacions però no les exportacions, es demana més transigència en l’ús de pesticides i fungicides, revisar les lleis de benestar animal, flexibilitzar l’aplicació de purins, reduir les mesures de protecció ambiental, ampliar les subvencions, gaudir d’aigua sense restriccions i, a sobre, fer-ne pedagogia a les escoles.

Des del nostre punt de vista, les propostes vingudes de la Plataforma 6F espanyola i del moviment europeu, s’han colat en la major part de manifestos dels grups participants en les protestes. Els sindicats, i la resta d’organitzacions corporatives han volgut evitar ser desbordats i han intentat controlar la situació i portar-la al seu terreny, però amb això s’han vist arrossegats a posicionaments molt dubtosos.

L’Assemblea Pagesa ens desvinculem de la Taula de diàleg creada pel govern i sindicats per pacificar les protestes. Considerem que, des de l’inici, ha deixat de banda les necessitats de la petita pagesia que treballa en clau de sobirania alimentària, d’agroecologia i de proximitat. I que els seus continguts no han sorgit del treball de base ni han estat debatuts en assemblees al nostre territori.

Arran de la situació viscuda, creiem necessari obrir un espai de mobilització clarificador en defensa:

– d’una pagesia local, de petita escala, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi.

– d’un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.

– d’una terra sense macroprojectes ni especulació.

Així, convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Hi convoquem a la pagesia, a l’artesania alimentària, als habitants rurals, als espais de consum organitzat, a les petites botigues, a les plataformes en defensa del territori i a la ciutadania urbana compromesa amb un canvi de model.

Hi convoquem a tothom qui vulgui debatre una proposta de lluita en aquest sentit, que vagi més enllà de llistats de demandes a l’administració i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.

Assemblea Pagesa de Catalunya
Balaguer, 8 de febrer de 2024

Byadmin

PAGESIA EN LLUITA, PROPOSTES PER CANVIAR-HO TOT

Davant el rebombori que hi ha a nivell europeu i que està entrant a l’estat espanyol en forma de mobilitzacions programades pel dia 6 de febrer, des de l’Assemblea Pagesa de Catalunya creiem necessari expressar la nostra posició.

Ens mirem críticament les protestes ja que s’han iniciat en uns grups de whatsapp poc transparents, amb esquema estatal i que han estat reivindicats per persones d’ideologia ultra. En aquests grups, hi circula lliurement propaganda xenòfoba i s’expulsa a persones per les seves opinions.

Algunes de les seves  propostes transmeten un gir conservador i reaccionari del moviment pagès, emparentades amb el moviment d’extrema dreta que s’estén pel continent, amb la mirada posada en les eleccions europees.

Sota l’exigència d’unitat es pretén donar una imatge uniforme d’una pagesia que en realitat és plural i diversa. Sota la defensa del “sector primari” es volen camuflar les desigualtats i les asimetries de poder entre la gran agroindustria i la pagesia. Sota una falsa pretensió apolítica, es transmeten idees ultraliberals i antiecologistes.

L’Assemblea Pagesa defensem una pagesia autònoma, nombrosa, de petita i mitjana escala, respectuosa amb la terra i amb el medi, dirigida a produir aliments de qualitat per les poblacions i els mercats locals i propers.

L’actual crisi agrària prové de l’aposta per un model agroindustrial que ha volgut destruir la figura de la petita pagesia local i substituir-la per un empresariat agrari dependent, integrat, en creixement constant, endeutat, en competència mútua i bolcat cap al mercat capitalista global. Aquest model ha estat impulsat per la Unió Europea, pels estats i per les autonomies i acceptat acríticament pels sindicats majoritaris. I ens ha portat a ser cada vegada menys i a estar cada vegada més sols.

Per nosaltres, la pagesia és una manera de viure humil, lliure i digna. És un compromís amb la societat forjat a través d’aliments saludables i de vida rural. Som pageses i ecologistes, perquè la pagesia és cuidar la terra, preservar-la, i millorar-la pels qui vindran després.

Reclamem als col·lectius i persones crítiques que s’organitzen al voltant de la pagesia i l’alimentació en terres catalanes, per a que es coordinin i actuin conjuntament en les setmanes que venen.  Us convidem a fer vostres les següents propostes i a ampliar-les si convé.

No som sector primari,

som pagesia i ciutadania,

lliures i aliades.

No venim a apuntalar el sistema,

sinó a canviar-lo per un de nou.

Balaguer, 01 de febrer de 2024

 

PROPOSTES PER CANVIAR-HO TOT

Desobediència al Quadern digital i a l’aplicació FOTODUN. Exigim que cap sindicat col·labori en la tramitació d’aquestes mesures digitals de control i de succió de dades i de coneixements. Proposem a la pagesia que s’hi mostri en desobediència aquest 2024.

Aturada dels macroprojectes energètics i logístics en sòl agrari. Defensem la terra; el món rural no és una colònia energètica.

Aturada les pràctiques abusives de les Denominacions d’Origen. Cap denominació té dret a monopolitzar topònims ni elements de la cultura popular. I menys a demanar sancions.

Abandó del recargolat sistema d’ajuts de la DUN. I creació d’un estatut diferenciat per a la pagesia que estigui vinculada amb el sistema alimentari del país. Amb exempcions i mecanismes alternatius per garantir-ne la renda.

Tancament definitiu del Departament d’Agricultura i d’Acció Climàtica i de tots els seus organismes. Perquè han estat més de quatre dècades treballant per la desaparició de l’agricultura pagesa.

Aigua per a les produccions locals i no per a exportar-la dins d’aliments. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia  i de les d’empreses d’obra pública. No als trasvaments.

Garantir l’accés a la terra per tothom, menys pels especuladors i fons d’inversió. Prohibir les compres i arrendaments de terres per part de societats mercantils.

Organització de la pagesia i del sistema alimentari en clau interna de país i amb visió de servei comunitari. Superem el model importador i exportador d’aliments.

Recuperació de la ramaderia extensiva. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra, no l’entenem d’una altre manera. És el model de l’agroecologia que ja s’està practicant i necessita un fort recolzament.

Assemblearisme i autonomia. No tenim dirigents. No acceptem l’autoritarisme ni el paternalisme. Ningú ens desmobilitza ni decideix per nosaltres.

 

DESCARREGA EL MANIFEST

Byadmin

PROPOSTES I RESUM DE L’ACTE ‘ON ÉS L’AIGUA?’ DE L’ASSEMBLEA PAGESA

Publiquem el document de resum i de propostes sobre la crisi de l’acte ‘On és l’aigua?’ organitzat per l’Assemblea Pagesa.

L’acte va servir per trencar l’anàlisi acrític de la gestió de l’aigua del Segre dels darrers anys i per analitzar quin model de d’agricultura i de gestió de l’aigua hi ha al darrere del col·lapse del canal d’Urgell i del canal Segarra-Garrigues. I quins n’han estat els responsables més directes.

L’Assemblea Pagesa exigim que s’inclogui un criteri de producció de proximitat en les restriccions aplicades per les direccions dels dos canals i que s’acabi amb els privilegis de certs sectors.

També pensem que la remodelació del canal d’Urgell es presenta com una solució única i de consens quan no és així. Hi ha condicions prèvies que  cal assegurar políticament abans de plantejar que la societat aporti 1.200 milions de diners públic a aquesta obra.

En el document adjunt es detallen els punts comuns de la jornada i la posició concreta i contundent de l’Assemblea Pagesa.

http://www.assembleapagesa.cat/wp-content/uploads/2023/06/Propostes_On_es_laigua.pdf

Byadmin

CRIDA PER L’AIGUA DE L’ASSEMBLEA PAGESA

CRIDA PER L’AIGUA DE L’ASSEMBLEA PAGESA

En les darreres setmanes el canal d’Urgell i el Canal Segarra-Garrigues han deixat sense reg els trams dependents dels pantans Rialb i Oliana. Si bé la causa principal és l’escassedat de pluges a la part alta del Segre, veiem necessari trencar amb el silenci sobre la gestió d’aquestes reserves d’aigua i obrir el debat sobre com afrontar els pròxims mesos.

Denunciem la mala gestió dels canals en les últimes campanyes, ja que han estat incapaços d’establir una política de cultius d’acord amb l’aigua existent; ni d’informar de la situació amb prou antelació per a que la pagesia i els municipis poguessin planificar-se.

Com a exemple,  l’any passat no es va fes res per aturar les segones collites de cereal (ordi+panís per pinso) mentre les reserves de Rialb s’esgotaven i es posaven en perill algunes primeres collites. De la mateixa manera, recordem que el Canal Segarra-Garrigues segueix expandint-se sense concessió oficial i en base a una aigua que no existeix.

Com a resultat d’aquesta gestió, ens trobem amb un pantà assolat fins al punt de posar en perill imminent la supervivència de plantacions, animals i abastaments d’aigua de boca. Aquesta realitat, lluny de comunicar-se amb claredat, s’ha amagat apostant-ho tot a la possibilitat d’una primavera plujosa.

Fins al moment, els sindicats agraris han defugit l’autocrítica i només han llençat sospites sobre unes empreses hidroelèctriques que, en aquest cas, hi tenen poques responsabilitats. Pensem que es tracta d’una tàctica fake per desviar l’atenció i protegir als responsables mentre es negocien els corresponents ajuts per aplacar les crítiques.

EXIGIM la dimissió dels presidents i directors de les Comunitats de Regants implicades, així com dels responsables sindicals en la matèria.

EXIGIM el rescat del Canal Segarra-Garrigues de les mans d’Agbar, FCC, COPCISA i de la resta d’empreses que l’exploten sota el nom d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). Aquest grup ha estat incapaç de gestionar un campanya complicada malgrat la propaganda de canal “modern i superior” que destil·la.

DENUNCIEM que, en la crisi actual, no s’hagi tingut en compte l’existència del sector hortícola. Per nosaltres és un sector petit en superfície però plenament implicat amb l’autonomia alimentària del país i amb els mercats locals. El mateix passa amb els horts i les produccions d’autoconsum, vitals per a moltes famílies, que els responsables del canal han decidit deixar caure. Essent com són produccions amb un minúscul consum d’aigua,  cal salvar-les primer de tot.

POSEM DE MANIFEST la contradicció de les direccions del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, que per una banda tallen l’aigua a cereals, farratges, vinya, olivera, horta i fruiters però que per l’altra permetran noves engreixades de bestiar en règim intensiu fins que l’aigua s’esgoti.

Davant la crisi dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, DEFENSEM una gestió participada de l’aigua com a bé comú i no pas com a propietat de ningú.  Com a pagesia, cal assumir la nostra part de responsabilitat en aquest model agrari sense rumb que, en plena sequera, exporta l’aigua cap a l’estranger en forma de producte alimentari, com si d’un transvasament es tractés. L’Assemblea Pagesa com a col·lectiu pagès i rural, demanem a la societat que tingui un paper crític i coresponsable envers aquesta problemàtica i que no es deixi enganyar per l’argumentari que l’establishment agrarista utilitzarà per “salvar” la situació i per evitar canvis de fons. Necessitem mans i aliances per repensar el nostre sistema agrari i alimentari.

PER TOT AIXÒ PROPOSEM

– Prioritzar de la següent manera l’aigua restant a Rialb i Oliana:

  1. Assegurar aigua de boca per a les persones i el seu ús racional.
  2. Salvar els horts i les produccions d’autoconsum i, per contra, aturar el reg de gespes, camps de golfs i altra jardineria no imprescindible.
  3. Permetre el reg eficient a les poques hectàrees d’horta destinades al mercat local.
  4. Salvar arbres i cultius llenyosos que estiguin en perill de morir.
  5. Salvar els ramats i les engreixades d’animals en curs però no fer-ne de noves.

– Impedir les segones collites als regs dels rius Noguera Pallaresa  i Noguera Ribagorçana amb l’objectiu d’assegurar reserves per a l’any vinent. Cal evitar que la situació de Rialb es reprodueixi als regs històrics, al canal auxiliar d’Urgell i altres amb situació similar.

– Posar en marxa un debat social ampli sobre el projecte de remodelació (“modernització”) del Canal d’Urgell. No volem que s’aprofiti la situació per fer-ne una adjudicació exprés i sense una política social que l’acompanyi.  Cal evitar la concentració de la terra, el buidatge de pobles i l’avenç cap a una agricultura tecnocapitalista i sense pagesia, com està passant en altres canals construïts recentment. Més enllà de la tecnologia de reg, cal modernitzar-ne la gestió i  que la societat en rebi una contrapartida clara, abans d’abocar-hi milers de milions.

Aturar l’exportació dels farratges existents i destinar-los a la ramaderia del país. Reconèixer i donar suport a la ramaderia extensiva i la pagesia que abasteixen els mercats locals.

– Davant l’emergència per sequera que afecta terres de regadiu però encara més a les de secà, prohibir immediatament les pràctiques de modificació de l’atmosfera i del règim de pluviometria. Exigim la clausura immediata dels canons d’ultrasons com el que hi ha instal·lat a Torrebesses, així com l’aturada de les pràctiques de sembra de partícules amb mitjans aeris.

Mantenir i renovar els marges de pedra seca com a infraestructures hidràuliques bàsiques d’un país semiàrid.

 

Assemblea Pagesa de Catalunya.

Balaguer, 12 de maig de 2023.

Byadmin

La DOP Les Garrigues perd oli. Comunicat d’Assemblea Pagesa en solidaritat amb Olicatessen.

L’Assemblea Pagesa de Catalunya expressa el seu suport i solidaritat amb els companys de Molí dels Torms davant de la denúncia feta per la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues i de la multa proposada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.

Rebutgem la privatització i la pretensió de monopolitzar el nom “Garrigues”  per part de la DOP. “Garrigues” no és una marca que es pugui patentar sinó un topònim que ha de poder ser reivindicat per tots els pagesos de la comarca davant la pirateria institucionalitzada que pretén deixar-los orfes de la terra que treballen.

D’altre banda, el segell de la DOP no és cap garantia en comparació amb la confiança personal en el productor. I el Molí dels Torms s’ha guanyat aquesta confiança amb molts anys de feina arran de terra i de promoció de l’oli de Les Garrigues internacionalment.

Situacions semblants ja s’han produït amb d’altres sectors i comarques i ja és hora de que les DOPs i la Generalitat abandonin aquesta política repressora, retirant la denúncia i l’expedient de sanció d’aquest cas. Mentre no es facin aquestes passes, donem suport al Molí dels Torms comprant els seus productes i inundant amb les nostres queixes les oficines de la DOP Les Garrigues (olidoplesgarrigues@olidoplesgarrigues.com) i de la Generalitat (https://ovt.gencat.cat/gsitfc/AppJava/generic/conqxsGeneric.do?webFormId=391&set-locale=ca_ES)

Byadmin

Manifestos i Altres Comunicats

L’Ajuntament de Lleida ha comunicat que anul·la els mercats a l’exterior del camp d’esports i Barris nord.

La suspensió fins a nova ordre, significa un greuge comparatiu respecte les grans superfícies i botigues de la ciutat.

El tancament significa la prohibició de facto del lliure exercici de la pagesia, sector primari i essencial, i del dret del consumidor a comprar fresc i de temporada, tot i ser més necessari que mai el compromís de l’ajuntament en reforçar aquesta simbiosi.

Assemblea Pagesa creiem que els veïns i veïnes de Lleida tenen dret a l’abastiment de fruites i verdures fresques, de temporada, directe de la pagesia i a poder ser ecològiques per garantir una alimentació sana que potenciï el sistema immunològic.

Proposem la continuïtat del subministrament com a forma de comerç directe i essencial entre pagesia i ciutadania.

Som favorables a l’autonomia de la gent per produir els seus propis aliments. En el seu defecte, som favorables a la reorganització temporal del mercat, tal com fan altres ciutats i pobles de Catalunya i del món que també sofreixen aquesta pandèmia, però no a la prohibició.

Assemblea Pagesa en defensa de la ciutadania i la pagesia ens veiem en la necessitat de reivindicar l’afavoriment del consum d’aliments que contenen tots els nutrients necessaris per fer front a les circumstàncies actuals i, per tant, volem facilitar la distribució d’aquests productes, especialment als col.lectius de major risc.

Per una pagesia lliure.

Assemblea Pagesa, 24 de març de 2020

 

Mercat de Lleida, 21/03/2020

 

 

SOLIDARITAT AMB LA DOLÇA REVOLUCIÓ I EL JOSEP PÀMIES; DIMISSIÓ DE LA CONSELLERA DE SALUT, ALBA VERGÉS

Davant l’anunci de la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, de portar el Josep Pàmies i la Dolça Revolució a la fiscalia per participar en un acte sobre l’MMS i l’autisme el 14d’octubre,

Davant l’anunci de la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, d’iniciar un expedient sancionador pel mateix motiu,

Davant les sancions que aquesta mateixa conselleria fa temps que està aplicant a la Dolça Revolució i la multa de 90.000 euros que li ha imposat aquesta mateixa setmana per tenir a la web de l’associació testimonis de curació,

Davant la informació tergiversada que s’està transmetent des dels mitjans de comunicació i els atacs personals a Josep Pàmies,

l’Assemblea Pagesa volem expressar:El nostre reconeixement a Josep Pàmies pels seus anys de dedicació a la lluita pagesa i per una alimentació bona, neta i justa; i juntament amb la Dolça Revolució, per les tasques de divulgació sobre l’ús i les propietats de les plantes medicinals, la medicina natural i altres teràpies alternatives.

La nostra solidaritat contra allò queentenem com a un atac a la llibertat d’expressió i d’informació i un intent de persecució d’activitats destinades a l’autogestió de la salut i de compartició d’experiències i de coneixements relacionats.

Que en haver participat de l’acte pel qual es fa la denúncia, podem afirmar de primera mà que durant la jornada del dia 14d’octubre, els ponents no van fer “publicitat enganyosa o frau” de cap tipus: van introduir la jornada esmentant la seva formació acadèmica no mèdica, les seves intencions (de compartir informació, no de prescriure res a ningú) i la voluntat de contrastar les seves informacions amb proves científiques.

Que ens reconeixem en la seva lluita contra l’excés d’administració de les nostres vides en general i de la salut i de l’agricultura en particular.

Que és lícit etiquetar les propietats de les plantes medicinals, tot i que això impliqui desobeir la legislació vigent que ho persegueix a través d’amenaces i sancions.

Denunciem que l’assetjament que estan patint no és un fet aïllat, sinóque forma part d’una campanya global contra la medicina natural, la pagesia i l’alimentació ecològica. Aquesta campanya intenta silenciar totes aquelles persones i grups que qüestionen l’agroindústira, la indústria farmacèutica i el corporativisme mèdic ique es neguen a obeir els mandats de les autoritats còmplices dels diferents Estats i organitzacions internacionals.

Per tot això, demanem la dimissió de la consellera de Salut, Alba Vergés. Aquesta no és la sobirania que volem construir.

Assemblea Pagesa, 22 d’octubre de 2018

Byadmin

Manifest de l’1 per cent

Tot va començar guardant llavor i sembrant-la per menjar. En vam anar aprenent, vam generar excedents i els vam començar a intercanviar. D’aquesta manera, a més d’una forma de vida, la pagesia va ser ofici.

Però des de fa temps, volen que fem un pas més: que siguem empresaris agraris, que ens concentrem a fer productes comestibles en massa, que invertim, que competim entre nosaltres i que ens integrem al 100% en l’economia de mercat.

Volen que arruïnem els sòls i l’aigua si la subsistència ho requereix, que concentrem la terra dels veïns que abandonen, que adaptem el país a les noves màquines i les nostres panxes a les noves tecnologies alimentàries. Ens volen professionals i especialitzats. Dependents de figures tècniques i comercials que sempre hi guanyen més que naltres.

A canvi, ens deixen viure una generació més al camp, veient com pleguen companys. És el preu de ser un sector més, un sector competitiu: que en pleguin 3 de cada 4, cada 50 anys, i que els que continuïn, ho facin arribant econòmicament al límit i disposats a no mirar endarrere.

A l’altre costat, les migracions a la ciutat han privat la població de terra i d’aliments propis. Han deixat la necessitat d’alimentar-se en el terreny del mercat i l’especulació. Han convertit l’aliment en quelcom que cal aconseguir al mínim preu possible, a costa generalment de la qualitat i, molts cops, de la salut. I tot i així, una part important no pot ni accedir-hi. Per això ara volen que fem menjar barat per als pobres i menjar que no emmalalteixi per als rics.

Però nosaltres estem fets d’una altra pasta. No volem que ningú ens tanqui al tractor ni a la granja. Tampoc volem planys ni aplaudiments. Volem explicar com treballem i per què ho fem. Relacionar-nos horitzontalment amb la societat alimentada i acordar uns nous principis de funcionament.

És evident que ens cal refer el país, guanyar la independència, també l’alimentària. Constituir noves relacions que ens permetin continuar existint com a ofici i com a forma de vida. I que permetin a la societat urbana alimentar-se plenament i sostingudament pel país. I això pensem que passa per un acord que inclogui aquests punts:

 

  1. Alimentació pública, qüestió comuna. Volem que l’alimentació sigui garantida en qualitat i quantitat a tota la població i que parteixi de remuneracions justes. Que sigui entesa com un bé comú, gestionada pública i comunalment. Cal crear els mecanismes i les organitzacions que la duguin més enllà del mercat capitalista.
  2. Organitzar la producció i el consum en clau de país. Cal definir les necessitats alimentàries del país en clau d’una dieta saludable i adaptar la producció a aquestes necessitats. Limitar les importacions als béns necessaris que no puguem produir i les exportacions als que no puguin produir els altres països; construir unes relacions de producció-consum basades en el principi de subsidiarietat (allò que es pugui satisfer en l’escala més petita no anar-ho a buscar en una de més gran).
  3. Prioritzar el cultiu ecològic i la ramaderia extensiva de petita escala. La pagesia no pot hipotecar els recursos futurs ni produir aliments que no generin salut. Ha de ser una prioritat restablir aquest equilibri ara trencat. Però no podem caure en la industrialització i globalització del menjar ecològic i que esdevingui un sector més de negoci, amb pràctiques similars a les del sistema alimentari més salvatge. També cal aturar el creixement desmesurat i la concentració de la ramaderia intensiva i tendir cap la producció de caràcter extensiu, molt més eficient en termes energètics.

  1. Terra per a tothom. No a la concentració de la propietat. Cal garantir l’accés a la terra com a un dret social. Fa falta més població pagesa i que, com a mínim, tothom pugui accedir a la producció d’autoconsum. Els sòls agraris tenen un valor ambiental, cultural i productiu que s’ha de preservar. Cal aturar urgentment l’apropiació de la terra per part de capitals vinguts d’altres sectors que en distorsionen el preu real i n’acumulen la propietat. Això va en contra del repartiment que ha caracteritzat el parcel·lari català des de la caiguda del règim feudal i que cal defensar.

  1. No a la PAC, sí a una Renda Bàsica Pagesa. Prou paperassa infinita. Eliminar la política d’ajuts associats a la Política Agrària Comuna i definir una política alimentària pròpia i ajustada al canvi que requereix l’alimentació al país. Volem que la pagesia pugui viure sense ajuts però entenem que una renda bàsica pagesa, de caràcter transitori, pot ser útil fins que no s’aconsegueixi aquest canvi. Un dels objectius principals d’aquesta renda bàsica seria eliminar l’ineficient, rocambolesc i costós sistema de controls associat al pagament de la PAC. De la mateixa manera, cal aturar el sistema normatiu de reglaments i paperassa amb què l’administració catalana i el Departament d’Agricultura dificulten el desenvolupament de petits projectes. Una institució realment pagesa l’hauria de defensar de les agressions dels lobbies industrials, de l’estandarització de procediments i de l’apropiació varietal i racial.

  1. Assemblees pageses i ciutadanes. Aquest canvi difícilment vindrà de l’actual sistema de partits polítics i sindicats. Volem que es constitueixin assemblees arreu del territori per debatre’l i concretar-lo. Aquesta reflexió pot partir de la pagesia però necessàriament, en el context actual, ha d’incloure tota la població alimentada. Fan falta espais integrals que acordin preus justos per a les dues bandes; que desenvolupin sistemes de certificació alternatius i d’autoprotecció sanitària. I que surtin al carrer per defensar-los.

Assemblea Pagesa, novembre de 2018.

Byadmin

SOLIDARITAT AMB LA DOLÇA REVOLUCIÓ I EL JOSEP PÀMIES; DIMISSIÓ DE LA CONSELLERA DE SALUT, ALBA VERGÉS

Davant l’anunci de la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, de portar el Josep Pàmies i la Dolça Revolució a la fiscalia per participar en un acte sobre l’MMS i l’autisme el 14d’octubre,

Davant l’anunci de la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, d’iniciar un expedient sancionador pel mateix motiu,

Davant les sancions que aquesta mateixa conselleria fa temps que està aplicant a la Dolça Revolució i la multa de 90.000 euros que li ha imposat aquesta mateixa setmana per tenir a la web de l’associació testimonis de curació,

Davant la informació tergiversada que s’està transmetent des dels mitjans de comunicació i els atacs personals a Josep Pàmies,

l’Assemblea Pagesa volem expressar:El nostre reconeixement a Josep Pàmies pels seus anys de dedicació a la lluita pagesa i per una alimentació bona, neta i justa; i juntament amb la Dolça Revolució, per les tasques de divulgació sobre l’ús i les propietats de les plantes medicinals, la medicina natural i altres teràpies alternatives.

La nostra solidaritat contra allò queentenem com a un atac a la llibertat d’expressió i d’informació i un intent de persecució d’activitats destinades a l’autogestió de la salut i de compartició d’experiències i de coneixements relacionats.

Que en haver participat de l’acte pel qual es fa la denúncia, podem afirmar de primera mà que durant la jornada del dia 14d’octubre, els ponents no van fer “publicitat enganyosa o frau” de cap tipus: van introduir la jornada esmentant la seva formació acadèmica no mèdica, les seves intencions (de compartir informació, no de prescriure res a ningú) i la voluntat de contrastar les seves informacions amb proves científiques.

Que ens reconeixem en la seva lluita contra l’excés d’administració de les nostres vides en general i de la salut i de l’agricultura en particular.

Que és lícit etiquetar les propietats de les plantes medicinals, tot i que això impliqui desobeir la legislació vigent que ho persegueix a través d’amenaces i sancions.

Denunciem que l’assetjament que estan patint no és un fet aïllat, sinóque forma part d’una campanya global contra la medicina natural, la pagesia i l’alimentació ecològica. Aquesta campanya intenta silenciar totes aquelles persones i grups que qüestionen l’agroindústira, la indústria farmacèutica i el corporativisme mèdic ique es neguen a obeir els mandats de les autoritats còmplices dels diferents Estats i organitzacions internacionals.

Per tot això, demanem la dimissió de la consellera de Salut, Alba Vergés. Aquesta no és la sobirania que volem construir.

Assemblea pagesa, 22 d’octubre de 2018