web AP

Inici

  • Inici
Peradmin

CASA CANAL, ESTAFA DEMOCRÀTICA

POSICIONAMENT DAVANT LA SUSPENSIÓ DE LES VOTACIONS PER LA MODERNITZACIÓ DEL CANAL D’URGELL

 

Darrerament estem veient com es celebren diferents sessions i agendes de territori on, una minoria que forma part de l’establishment local o de fora, decideixen el model per les Terres de Ponent en nom nostre. Decideixen on construir polígons, línies d’alta tensió, macrofactories per la gestió de residus, etc. El Canal d’Urgell i la seua “modernització” no n’és una excepció.
Des del setembre, mes en què es va començar a informar a les col·lectivitats sobre el projecte de “modernització” dels Canals d’Urgell, vivim tot un seguit de despropòsits que posen en evidència la manca de transparència i neutralitat del procés participatiu que s’ha engegat a totes i cadascuna de les col·lectivitats. Per decidir sobre el futur d’una obra amb tan enormes implicacions econòmiques, socials i ambientals per a tota la geografia de Ponent, és necessari un procés amb tota la informació, transparent i amb totes les garanties democràtiques, cosa què, al nostre entendre, no es dona avui dia.

La manca d’informació, que impedeix un vot conscient, hi és present des del principi. Els regants ens enfrontem a un projecte ja aprovat des de la Casa Canal i presentat a les assemblees com un simple PowerPoint. Un projecte impulsat al marge dels regants, amb una declaració d’impacte ambiental aprovada sense ni tan sols consultar, a través de les col·lectivitats, als usuaris de l’aigua. Un projecte del qual en desconeixem l’autoria tècnica o els acords que s’hagin pogut signar amb l’Estat o la Generalitat.
Tampoc queda clar quin serà el paper de les col·lectivitats en un futur Canal “modernitzat” si el projecte acaba duent-se a terme. Però tot fa preveure que deixaran de ser una organització de propietaris organitzats comunitàriament per tal de gestionar i aprofitar de manera conjunta l’aigua, per acabar sent una simple oficina d’informació i acompanyament del regant cap al patíbul.

Com ja vam denunciar, les juntes rectores de moltes col·lectivitats, en comptes de representar als regants i mantenir una posició neutral, fan seguidisme de què es diu a la Casa Canal i contravenen les mateixes ordenances. L’alteració de la fórmula de vot n’és un exemple: tot i que les ordenances diuen que quan es tractin assumptes que comprometin l’existència de la Col·lectivitat o afectin greument els seus interessos, només seran vàlids els acords adoptats per les tres quartes parts dels vots presents o representats, s’han tirat endavant votacions donant per vàlid un resultat del 50% + 1.
Malgrat tot, s’ha pogut constatar que l’engany no té l’efecte esperat. A hores d’ara, ja han votat 8 col·lectivitats i un no rotund s’ha imposat en 7 d’elles. Davant d’aquest escenari, el nerviosisme i la por de perdre, han portat a la Junta de Govern de la Casa Canal a prendre una decisió que evidencia encara més l’estafa d’aquest procés.

CASA CANAL, ESTAFA DEMOCRÀTICA

Conjuntament amb la Generalitat i amb la connivència d’uns sindicats que s’immisceixen en els afers d’una pagesia organitzada en col·lectivitats, aquesta Junta ha decidit suspendre les votacions sobre la “modernització” que havia de dur a terme aquest 21 de desembre on s’utilitzarien els resultats obtinguts en les diferents col·lectivitats.
Paral·lelament han decidit crear una taula de treball conjuntament amb la Generalitat, on segurament tampoc es tindran en compte les col·lectivitats. Fins ara només sabem que hi serà present la Casa Canal en nom dels regants, i no hi ha notícies que les col·lectivitats hi siguin presents, i públicament no hi ha una llista amb tots els organismes o entitats que en formaran part.

Com s’ha fet palès públicament, les presses per començar les obres aquest 2026, seran guia i far d’aquesta taula de treball, fet que quasi descarta del tot la possibilitat d’un procés participatiu, obert i ben pensat entre tots, de com hauria de ser una hipotètica “modernització” dels Canals d’Urgell. Les presses són tot el contrari al que ara es necessita, què és un debat públic i en profunditat sobre un tema que afecta de manera tan important a la nostra i les següents generacions d’habitants de les Terres de Ponent.
Amb la suspensió s’ha creat confusió entre els regants, sobre el fet de si continuen o no les votacions a les col·lectivitats i, volgudament, han pretès guanyar temps en veure que no s’imposava l’opció pel sí que defensen Casa Canal i Generalitat.

És per tot això, que Assemblea Pagesa de Catalunya, considerem tot aquest procés un frau democràtic i una burla als regants i a la gent de Ponent.
Des d’aquí fem una crida a continuar votant un NO ROTUND a les vostres col·lectivitats.

Exigim que es mantingui l’assemblea de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell prevista pel deia 21 de desembre per la votació de la “modernització” del canal.
Volem que es reflecteixin els resultats de les votacions a les diferents col·lectivitats i que culmini el procés.

No és honest desatendre les diferents crides que hi ha hagut des dels regants per paralitzar les votacions, però unilateralment decidir suspendre-les quan els resultats no són els esperats.
És per tot això que també exigim la dimissió de TOTA la junta rectora de la Casa Canal i de la direcció general, que ja en la gestió de la sequera del 2022 va demostrar la seua incapacitat, però avui en aquest procés participatiu està demostrant mala fe.

Assemblea Pagesa de Catalunya
Balaguer 16 de desembre de 2025

Peradmin

POSICIÓ SOBRE LA MODERNITZACIÓ DELS CANALS D’URGELL

MODERNITZACIÓ PER A QUÈ? AIGUA PER A QUI?

Ja fa un temps que a Ponent es parla de la “modernització” dels Canals d’Urgell.

Va ser l’any 2023, després d’una mala gestió de l’aigua, per la qual ningú ha assumit responsabilitats, durant un episodi prolongat de sequera que comportà el primer tancament forçat de la història del Canal, que aquesta idea agafà més força.

Aquest tancament ha estat la base d’un xantatge, en el qual els regants es veuen obligats a escollir entre la falsa dicotomia de “modernització” i secà, entre reg “eficient” i malbaratament;, per tal d’implantar un projecte de gran magnitud, que comprometrà de manera irremeiable la viabilitat de la pagesia de Ponent, i que tindrà fortes implicacions socials i ambientals en una vasta zona. Segurament també serà la transformació més gran d’un territori de Catalunya en les últimes dècades.

La redacció, tramitació i la cerca de finançament pel projecte s’ha fet de dalt cap a baix i de forma elitista. Sense la participació dels propietaris ni la detecció de les necessitats i voluntats reals que hi havia a cada col·lectivitat. D’aquí n’ha sorgit una proposta rígida, tecnocràtica i no adaptada a les diferents zones.

Assemblea Pagesa de Catalunya considera que aquest projecte, sense un debat social ampli per a l’agricultura del país, ni una política agrària que defensi la pagesia local, suposa el segrest de l’aigua i terres a favor de l’agroindústria. Suposa l’última estocada de mort a la petita pagesia i ramaderia extensiva, tant pel model productiu al qual ens aboca com per la impossibilitat de fer front al deute que generaria aquesta inversió. Aquesta situació d’indefensió i endeutament, fàcilment pot ser aprofitada per empreses del sector agroindustrial o fins i tot d’altres àmbits, per l’acaparament de terres i aigua.

L’exportació d’aigua dins els aliments ja és un fet consumat, i si a l’encapsulament de l’aigua dins de tubs hi sumem la interconnexió de conques de rius que es proposa per poder bellugar l’aigua a demanda, com una mercaderia més, fa que el control sobre un recurs bàsic quedi hipotecat.

És una obra que tampoc aportarà qualitat de vida i enriquiment social als pobles, on a poc a poc van tancant comerços i desapareixent oficis. En la línia dels grans projectes energètics, transforma Ponent en una àrea subsidiària de les perifèries urbanes, dedicada a l’abastiment de recursos com l’aigua, ja que una hipotètica “modernització” suposa un aplanament del camí per a aquesta transferència.

Tampoc es té en compte l’impacte ambiental que suposa aquest encapsulament, tant per la fauna i flora, com per als freàtics, o fins i tot a nivell microclimàtic. Impacte que en molts casos afectaria directament l’agricultura fent-la més vulnerable i depenent de més inputs per poder produir.

Malgrat la rellevància del que es proposa per al futur de les nostres comarques, la decisió pot acabar recaient sobre unes poques persones i de manera poc democràtica i transparent, a causa de com s’està duent a terme el procés:

  • presses: el setembre de 2025 s’ha començat a presentar un projecte als regants a través de les col·lectivitats, i es demana als afectats que en dos mesos assumeixin una gran quantitat de xifres, dades de finançament i noves tècniques de reg, i que prenguin una decisió respecte d’això.
  • indefinició: la diversitat de propietaris, l’envelliment de la pagesia, els preus de les collites, la no definició clara d’un finançament a llarg termini, la incertesa sobre l’estalvi real d’aigua i la gestió que se’n farà, genera una gran desconfiança entre els usuaris.
  • mala comunicació: les assemblees que s’estan duent a terme a les diferents col·lectivitats es notifiquen de manera que no garanteixen que tots els propietaris en tinguin coneixement. Moltes vegades és un simple whatsapp o la publicació al BOP, canals de comunicació que per la seva naturalesa exclouen una bona part de propietaris.
  • mala organització: no hi ha un criteri clar ni unificat a totes les col·lectivitats per garantir la delegació de vot.
  • mala praxi: s’ha intentat, des de la Casa Canal, modificar el cens de les col·lectivitats, incloent-hi els abastaments i els salts hidroelèctrics, sense retirar-los de l’Assemblea de Síndics, fet que permetria que votessin dues vegades. També s’ha intentat que les votacions a les col·lectivitats es poguessin guanyar amb una majoria simple de 50+1, en lloc de 75/25 tal com marquen els estatuts i ordenances.

Tot aquest seguit de despropòsits ha generat malestar dels pagesos envers els síndics i col·lectivitats, que lluny de representar els interessos dels regants, semblen fer seguidisme d’allò que es diu a la Casa Canal. Això, sumat al fet que les votacions definitives sobre la “modernització” recauen en l’Assemblea de Síndics, on el vot pot ser secret, no fan sinó augmentar les suspicàcies i la desconfiança.

Volem regar i volem accés a l’aigua. Sense malbaratament, però sense hipotecar el futur de la pagesia de Ponent. Tant el reg a manta com el reg pressuritzat tenen avantatges i inconvenients. Donada la gran diversitat de terrenys i les diferents orografies de les 70000 hectàrees que rega el Canal d’Urgell, cal veure on és convenient un reg pressuritzat i on és més convenient el reg per inundació. No podem ficar-ho tot al mateix sac. No podem començar a estendre tubs i canyes sense valorar on serà més un inconvenient que no pas un benefici, al marge del cost econòmic que pugui tenir. No podem pretendre que la modernitat i la subsistència de la pagesia de Ponent passi únicament per la implantació d’un reg “modernitzat” com ens volen fer creure.

Cal un debat seriós, clarificador i sense presses. Cal més informació sobre l’impacte real d’una “modernització” i calen altres propostes diferents de la que ens presenta la Casa Canal. No podem signar un full en blanc, que suposarà la pràctica desaparició de la poca pagesia que queda a casa nostra.

No podem parlar de “modernització” fins que no es donin unes condicions que garanteixin la participació activa de tots els implicats en aquest nou model.

No podem parlar de “modernització” si no tenim clars els impactes socials, econòmics i ambientals que pot provocar.

No podem parlar de “modernització” fins que no abordem un debat social ampli per a una agricultura de país, prioritzant la pagesia encarada a l’alimentació local.

No podem parlar de “modernització” si no sabem per a quina pagesia “modernitzem” ni qui serà l’encarregat de la gestió de l’aigua.

Per tot el que s’ha exposat i davant la proposta de votació del projecte de modernització dels Canals d’Urgell,

L’Assemblea Pagesa de Catalunya demana:

  • que la presidència del Canal d’Urgell aturi immediatament les votacions i obri un procés de debat i de participació integral sobre el futur de la infraestructura.
  • en el cas que aquestes no s’aturin, anima a regants i propietaris a expressar un NO ROTUND a aquesta proposta de modernització i les formes mitjançant les quals intenta ser imposada.
  • exigeix al govern de la Generalitat de Catalunya i al conseller Óscar Ordeig, que recondueixi les polítiques de regadiu i les allunyi del vessant “desarrollista”, productivista, antisocial i ambientalment regressiva, que han dominat en les darreres dècades.
  • cap més obra de regadiu finançada amb diners públics que no vagi lligada a un retorn social què, per l’Assemblea Pagesa de Catalunya, s’ha de basar en el reforç de la pagesia local de petita i mitjana escala, l’alimentació de qualitat en clau de país i la salvaguarda de la cultura i la biodiversitat de les zones rurals. Prou finançar infraestructures al servei del capitalisme hídric i alimentari.
  • cap més obra de regadiu sense el seu banc de terres i sense mesures actives per evitar l’especulació amb el sòl agrari. Cal incrementar el nombre de pagesia, garantir el retorn al camp i a l’activitat agrària i no pas estimular la concentració empresarial que ha destruït l’estructura social i els equilibris ambientals al món rural.

Assemblea Pagesa de Catalunya,

25 de novembre de 20265

 

 

 

Peradmin

Els perjudicis del biogàs per a la pagesia i la ramaderia

L’estratègia catalana del biogàs s’ha aprovat precipitadament, sense participació social i sota la influència directa de les empreses energètiques i de gestió de residus. Havia de ser un Pla del Biogàs, debatut al Parlament de Catalunya, i ha acabat sent una estratègia del govern purament tecnològica i econòmica, basada en el repartiment de subvencions i que deixa molt a desitjar en l’àmbit socioambiental i de la planificació territorial.

Les macrocentrals de biogàs redueixen l’autonomia de la pagesia en matèria de fertilització i creen dependència respecte a empreses foranies i grups inversors. Fems compostats i purins són fertilitzants orgànics que ben gestionats i utilitzats són una de les poques eines de què actualment disposa la pagesia. La creació d’un mercat especulatiu, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia.

Mostrem la nostra oposició a què fems, gallinassa i palla siguin utilitzats per a la fermentació anaeròbica en plantes de biogàs, ja que aquesta matèria orgànica és necessària pel sòl agrari. A diferència dels purins que estan compostos bàsicament d’aigua, aquests components són fertilitzants amb un alta concentració matèria orgànica necessària per als sòls agraris. En el procés de producció de metà es destrueix part d’aquesta matèria orgànica, i això va contra la conservació de la fertilitat dels sòls i posa en perill la sobirania alimentària del país. Sol·licitarem que quedi prohibida la seva utilització en fermentacions anaeròbiques.

Amb el model tractament de purins en macrocentrals de biogàs, les granges ja no cal que disposin de terres on aplicar-los com a requisit per a la seva construcció o ampliació. D’aquesta manera, es trenca amb la noció de càrrega ramadera màxima d’un determinat territori i és una porta oberta a la creació de noves macrogranges i a la perpetuació del sistema de purins. Això suposarà el reforçament de la ramaderia industrial, deslligada de la terra, depenent de les importacions de pinsos, i ineficient energèticament.

El fertilitzant resultant de les plantes de biogàs és de pitjor qualitat que un compost orgànic ja que pot arrossegar residus de fangs de depuradora o d’indústria cap a la terra de cultiu, perjudicant la fertilitat i convertint-la en un abocador extens.

El sòl agrari és un bé a protegir. Només les plantes petites, vinculades a una explotació ramadera i pagesa, que no impliquin moviments de matèries orgàniques per carretera s’haurien de poder ubicar-se en sòl agrari.

No existeix una planificació territorial que estableixi límits ni criteris d’implantació d’aquestes infraestructures. Exigim un debat social per clarificar les necessitats reals d’aquesta tecnologia, el nombre de centrals i els volums màxims de residus a tractar per comarca, les distàncies màximes que poden viatjar els residus i el nombre màxim de residus no locals admissibles. Mentre això no es produeixi, reclamem una moratòria en l’aprovació de nous expedients.

 

Assemblea Pagesa, 10 d’octubre de 2024.

 

 

 

Peradmin

JORNADA ALTRÒS A CASTELLSERÀ EL 5 DE MAIG

Torna la jornada Altròs. Una trobada plena d’activitats que aquest any gira entorn de les llavors, dels seus usos i de les seves problemàtiques.
“Aquí teniu el programa d’activitats d’Altròs pel dia 4 de maig i el formulari d’inscripcions.
Si us quedeu a dinar, porteu plat, vas i coberts (menys brossa i menys feina).
Si teniu alguna varietat antiga per compartir al tast, perfecte! Ja ens ho direu.
I si voleu participar al mercadet amb les coses que feu o si voleu delectar-nos amb qualsevol altra art, endavant!
Posarem cartells indicadors per arribar (ubicació: 41°44’54.9”N 1°00’38.5”E) i per aparcar.”

Peradmin

GASTROTALL A LLEIDA

GASTROTALL A LLEIDA, EN FRONT D’AMETLLER ORIGEN I CONTRA L’AGROINDÚSTRIA

A Lleida, gastrotall contra l’agroindustria i les apropiacions

L’Assemblea Pagesa i Ciutadana de Ponent convoca una jornada sencera de lluita a Lleida en forma de gastrotall. Es tracta d’una forma de protesta en la qual es posa els aliments al centre, tallant vies de circulació rodada amb els productes que la petita pagesia local i agroecològica ja produeix i distribueix i organitzant activitats al seu voltant (cartell adjunt).

La fórmula ja va ser utilitzada per la Plataforma Pobles Vius en el tall de carreteres del pont de la puríssima en contra de la macrocentral de biogàs de la Sentiu de Sió.  Ara, aquesta proposta es trasllada a la ciutat i en front de la cadena alimentària Ametller Origen, considerarda un símbol de la colonització, perversió i confusió dels conceptes de proximitat, sostenibilitat i venda directa que la petita del pagesia del país ha anat popularitzant amb molts anys de lluita.

Ametller Origen, sota l’aparença de producte de proximitat participa plenament del model importador, promou el segell de Producció Agrària Sostenible amb l’administració però en realitat practica l’agricultura convencional; ven la imatge de petits productors però gestiona milers d’hectàrees de cultiu; fa campanyes enganyoses amb suposats productors locals com “el Jaume d’Os de Balaguer” que no existeixen; i promou el macroprojecte d’Agroparc  de 260 Ha al Penedés que compta amb una forta oposició social a la comarca. A més, l’obertura de la botiga d’Ametller Origen a Lleida està causant forts impactes en les petites botigues d’alimentació ja existents.

Les propostes de l’Assemblea Pagesa i Ciutadana

L’Assemblea Pagesa i Ciutadana vol aportar una posició clara al respecte del model de pagesia i alimentació i convoca a tota la ciutadania debatre’l. A Lleida convoca una assemblea oberta que es realitzarà el dissabte a la tarda a peu de carrer. En el manifest que s’ha publicat a www.somdelaterra.cat es plantegen aquests 12 punts (manifest adjunt):

  1. Una petita pagesia amb estatut propi. Cal revertir el model d’agricultura industrial i d’empresariat agrari que comporta la desaparició de la pagesia i de la vida als pobles. Els petits no tenim futur dins el capitalisme alimentari ni tampoc a la seva ombra. Cal crear un estatut diferenciat per una pagesia autònoma, de petita escala, nombrosa, de proximitat i ecològica. I fer-ne la figura de referència del sistema alimentari.
  2. Organitzar la producció i consum en clau de país. Cal definir les necessitats alimentàries en clau igualitària i de salut, mesurar els recursos disponibles i adaptar-hi la producció. Limitar les importacions i les exportacions i basar-nos en el principi de subsidiarietat (allò que es pugui satisfer en l’escala més petita no anar-ho a buscar en una de més gran).
  3. Prioritzar l’agroecologia i la ramaderia extensiva. La pagesia no pot hipotecar els recursos futurs ni produir aliments que no generin salut. Ha de ser una prioritat restablir aquest equilibri. Però no podem caure en la industrialització i globalització del menjar ecològic i que esdevingui un sector més de negoci i de classisme. Cal aturar el creixement desmesurat de la ramaderia intensiva i anar cap a la producció extensiva, molt més eficient en termes energètics i conservadora d’ecosistemes. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra.
  4. L’alimentació, una qüestió pública i comuna. Volem que l’alimentació sigui garantida en qualitat i quantitat a tota la població sobre la base de la petita pagesia. Que sigui entesa com una necessitat bàsica a garantir també de forma pública i comuna. Cal crear mecanismes i organitzacions lliures que la duguin més enllà del mercat capitalista i de la capacitat adquisitiva.
  5. Abandó dels ajuts de la PAC i trànsit cap a una política alimentària pròpia. Volem una pagesia sense ajuts i aspirem a un sistema que retribueixi correctament la seva feina. Però entenem que és una activitat molt exposada als canvis ambientals i climàtics i que una renda bàsica pagesa, personal i de caràcter transitori, pot ser útil fins que no s’aconsegueixi aquest objectiu.
  6. Aturar els macroprojectes en sòl agrari i garantir la funció social i ambiental de la terra. La terra és un bé comú i els sòls agraris tenen un valor ambiental, cultural i productiu que s’ha de preservar davant dels macroprojectes i l’especulació.
  7. Garantir l’accés a la terra com a dret social. Fa falta més població pagesa i que tothom pugui accedir-hi. Cal aturar urgentment l’acaparament de la terra i l’apropiació per part de capitals que en distorsionen el preu real.
  8. Aigua per a les produccions locals i no per a l’agroindústria exportadora. Cal posar criteris socials i ambientals de l’ús de l’aigua en temps d’escassetat, prioritzant les produccions locals i de la petita pagesia per davant de les exportacions de l’agroindústria. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia i dels beneficis de les empreses d’obra pública. No als transvasaments ni a les interconnexions de conques. Sí al reequilibri demogràfic.
  9. Corregir les situacions d’injustícia que pateixen molts i moltes treballadores agràries, sobretot les temporeres.
  10. Cultura alimentària pròpia i llavors tradicionals. Defensem la cultura  basada en els cultius tradicionals mediterranis, en les varietats locals, en el consum de temporada i la cuina tradicional. Cal aturar els organismes modificats genèticament, la proteïna animal i vegetal de laboratori, i tota la gamma de menjar ultraprocessat.
  11. Contra la burocràcia i les apropiacions, desobediència. Cal aturar el sistema de reglaments, controls i paperassa amb què l’estat dificulta el desenvolupament de petits projectes. També les apropiacions dels topònims i d’altres elements de la cultura popular que fan les denominacions d’origen. I per canviar les lleis i les imposicions calen accions col·lectives de desobediència.
  12. Assemblees pageses i ciutadanes. Aquest canvi difícilment vindrà de l’actual sistema de partits polítics i sindicats. Volem que es constitueixin assemblees arreu del territori per debatre’l i concretar-lo. Espais on treballem amb horitzontalitat,  apel·lant quan calgui a la mobilització.

 

Peradmin

TERRA FÈRTIL, LA NOSTRA ENERGIA

Per una pagesia local, autònoma i agroecològica; no als macroprojectes; la millor alimentació, per a tothom.

L’Assemblea Pagesa, l’Assemblea Pagesa i Ciutadana i la Xarxa Catalana per la Transició Energètica Justa han convocat per aquest 23 de març mobilitzacions a diferents punts del país contra els macroprojectes i a favor d’un model de pagesia de petita escala, local, autònoma i agroecològica (mapa adjunt).

Ens uneix la defensa de la terra i del sòl agrari davant aquesta onada de transformació territorial que hipoteca la pagesia, la sobirania alimentària i la vida als pobles.

La proposta d’accions va sortir de la primera Assemblea Pagesa i Ciutadana celebrada a Pujalt, el 25 de febrer. Aquest espai vol ser un punt de confluència, entre la petita pagesia, la ciutadania crítica i les lluites en defensa de la terra, per plantejar un altre model de pagesia, de territori i d’alimentació.

Peradmin

CONSTITUÏM UN ESPAI PROPI DE LA PETITA PAGESIA

CONSTITUÏM UN ESPAI PROPI DE LA PETITA PAGESIA

EN ALIANÇA AMB LA CIUTADANIA CRÍTICA I ELS GRUPS EN DEFENSA DEL TERRITORI

Les primeres mobilitzacions seran al voltant de Setmana Santa

L’Assemblea Pagesa de Catalunya vam reunir ahir a Pujalt unes 200 persones provinents, principalment, de la pagesia però també d’altres col·lectius relacionats amb la lluita pel dret a l’alimentació i per la defensa del territori.

La convocatòria portava per títol “Una altra pagesia, una altre sistema alimentari, un altre territori” i es dirigia a visualitzar les realitats pageses obviades pel moviment agrari de les darreres setmanes i a establir aliances per defensar-les.

L’assemblea oberta es va posicionar críticament respecte a la Plataforma Pagesa per no apostar per canviar les bases de l’actual model agroalimentari, responsable de la desaparició de la petita pagesia. En aquest espai es barregen reivindicacions contradictòries i ha transitat,  amb escàs debat, cap a una taula de treball sense clarificar el model que defensa.

L’assemblea va servir per posar de manifest algunes de les dificultats pròpies de la pagesia petita i agroecològica i va coincidir en la necessitat d’unir forces i de retornar a la capacitat de mobilització i d’oposició al model dominant, demostrada a principis d’aquest segle amb les lluites contra els transgènics.

L’Assemblea Pagesa es posiciona clarament a favor d’un model de pagesia local, independent, agroecològica, nombrosa, tradicional, de relació directa amb la ciutadania i a favor també de l’organització de la producció i consum en clau interna de país i sense classisme de cap mena. I a la vegada, en contra de l’agroindústria i del model exportador. Ho venim defensant des de la nostra creació en el 2002 i no creiem en els espais de mobilització de “sector primari” ja que amaguen els interessos diferenciats i redueix el nostre clam al de l’economia.

Per això, juntament amb diverses persones i entitats reunides a Pujalt, hem acordat crear un espai diferenciat de lluita, per a la transformació del sistema alimentari, en clau agroecològica, de sobirania alimentària i de defensa de la terra i del paisatge rural.

També s’ha mostrat voluntat de treballar per a la creació d’espais permanents de coordinació de les lluites de la petita pagesia.

Les primeres mobilitzacions que hem acordat seran al voltant de Setmana Santa i inclouran espais de reflexió sobre demandes, accions de desobediència i  construcció d’alternatives del moviment.

Molta gent petita i en aliança.

Balaguer, 26 de febrer de 2024

Peradmin

CRIDA PER UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI, UN ALTRE TERRITORI

UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI, UN ALTRE TERRITORI

Crida per Pujalt, 25 de febrer de 2024

 A la pagesia. A l’artesania alimentària, a la gent de poble i a la ciutadania que voleu un altre sistema alimentari i un altre territori. A les persones que lluiteu per la sobirania alimentària, que militeu en l’agroecologia, que defenseu la terra dels macroprojectes. A la gent del consum organitzat i del petit comerç ecològic i de proximitat.

Les darreres setmanes, han sorgit unes mobilitzacions agràries iniciades a partir de grups de whatsapp de procedència dubtosa, reivindicats per persones de l’extrema dreta espanyola i que partien d’un manifest molt regressiu. Tot i això, a Catalunya, hi ha hagut molta diversitat territorial i bona part d’aquests grups se n’han desmarcat per passar a denominar-se Plataforma Pagesa.

Des del dia 6 de febrer, els sindicats i les organitzacions agràries s’han vist arrossegades a participar dins d’aquest moviment que volia desbordar-les. Això suposa cert risc d’instrumentalització i, a la vegada, un reforç del discurs corporativista i de sector (tots a una), que amaga les raons i conflictes de fons de la crisi que arrosseguem.

Respectem i felicitem a les persones que defensen aquest àmbit de lluita però pensem que ni l’anàlisi, ni les propostes, ni les formes, no són prou encertades, especialment en alguns territoris. I que sovint van més en la línia de mantenir el sistema que ens ha portat aquí, que no pas a transformar-lo.

Si la situació és tan greu; si allò que està en joc és la desaparició de la nostra forma de viure, d’alimentar-nos i de poblar el país; si això passa en un moment d’incertesa energètica, hídrica i climàtica; i dins de processos accelerats de tecnificació, de digitalització, d’artificialització del menjar i de concentració de la propietat, que ens van fent fora; si tot això està passant, cal que les protestes no es dirigeixin a mantenir aquesta agricultura industrial, empresarial, dependent de tecnología, de combustibles fòssils, d’agroquímics, d’exportadors i de subvencions. 

Som on som perquè la pagesia és una figura a abatre dins del capitalisme alimentari. A través de l’acció de l’administració, ens estan portant cap a un funcionament empresarial i altament competitiu, que ens ha reduït en nombre i que ens acabarà arruïnant davant els capitals globals. Estem acceptant que som una industria o un sector econòmic més i ja ens tracten com això: colgant-nos de controls i burocràcia. 

Ja estem molt a prop de que la pagesia, com a forma d’estructura social al món rural, desparegui i que part del país sigui adquirit per fons d’inversió. I per això, és el moment d’una resposta en la direcció correcta, que no es limiti a fer un llistat de demandes tutelades per “tècnics” i a entregar-les a l’administració. Ni a participar en escenificacions sindicals.

És hora d’aixecar-se i no d’asseure’s. És hora de debatre i no de concloure. En definitiva, és hora de construir un espai d’acció i de reflexió, en moviment, i amb l’obertura necessària pels canvis que necessitem. Tot:

– per una pagesia de petita escala, local, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi i diferenciat de l’agroindustria.

– per un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.

– i per una terra sense macroprojectes ni especulació.

Si penseu que cal donar aquest rumb al moment actual, us convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Adreçada a tothom qui vulgui debatre una proposta en aquest sentit i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.

Inscriviu-vos perquè puguem garantir un aforament adequat:  https://my.liberaforms.org/assemblea-25-de-febrer

 

Assemblea Pagesa de Catalunya

 

Peradmin

UNA ALTRA PAGESIA, UNA ALTRE SISTEMA ALIMENTARI

UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI

(Comunicat sencer de l’Assemblea Pagesa)

Les protestes agràries iniciades la setmana passada a tot l’Estat Espanyol i continuades aquesta setmana per sindicats i la Plataforma 6F a Catalunya (anomenada Plataforma Pagesa darrerament), estan presentant una imatge parcial, esbiaixada i monolítica de la pagesia catalana. El seu funcionament a molts llocs ha estat poc transparent, precipitat i dirigista, tot generant desconfiança i incomoditat.

Tal i com vam advertir al nostre manifest bona part de les reivindicacions posen el focus en mantenir l’actual sistema agrari i alimentari, i no pas a buscar els canvis de fons necessaris.

Resulta especialment preocupant el compendi de reivindicacions presentades per la Plataforma 6F Ponent al Palau de la Generalitat i recolzades per UP, JARC, ASSAJA, Federació de Cooperatives, Afrucat i algunes Plataformes.

En aquest document es fa una defensa de l’empresariat agrari però sense burocràcia, es critiquen les importacions però no les exportacions, es demana més transigència en l’ús de pesticides i fungicides, revisar les lleis de benestar animal, flexibilitzar l’aplicació de purins, reduir les mesures de protecció ambiental, ampliar les subvencions, gaudir d’aigua sense restriccions i, a sobre, fer-ne pedagogia a les escoles.

Des del nostre punt de vista, les propostes vingudes de la Plataforma 6F espanyola i del moviment europeu, s’han colat en la major part de manifestos dels grups participants en les protestes. Els sindicats, i la resta d’organitzacions corporatives han volgut evitar ser desbordats i han intentat controlar la situació i portar-la al seu terreny, però amb això s’han vist arrossegats a posicionaments molt dubtosos.

L’Assemblea Pagesa ens desvinculem de la Taula de diàleg creada pel govern i sindicats per pacificar les protestes. Considerem que, des de l’inici, ha deixat de banda les necessitats de la petita pagesia que treballa en clau de sobirania alimentària, d’agroecologia i de proximitat. I que els seus continguts no han sorgit del treball de base ni han estat debatuts en assemblees al nostre territori.

Arran de la situació viscuda, creiem necessari obrir un espai de mobilització clarificador en defensa:

– d’una pagesia local, de petita escala, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi.

– d’un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.

– d’una terra sense macroprojectes ni especulació.

Així, convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Hi convoquem a la pagesia, a l’artesania alimentària, als habitants rurals, als espais de consum organitzat, a les petites botigues, a les plataformes en defensa del territori i a la ciutadania urbana compromesa amb un canvi de model.

Hi convoquem a tothom qui vulgui debatre una proposta de lluita en aquest sentit, que vagi més enllà de llistats de demandes a l’administració i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.

Assemblea Pagesa de Catalunya
Balaguer, 8 de febrer de 2024

Peradmin

PAGESIA EN LLUITA, PROPOSTES PER CANVIAR-HO TOT

Davant el rebombori que hi ha a nivell europeu i que està entrant a l’estat espanyol en forma de mobilitzacions programades pel dia 6 de febrer, des de l’Assemblea Pagesa de Catalunya creiem necessari expressar la nostra posició.

Ens mirem críticament les protestes ja que s’han iniciat en uns grups de whatsapp poc transparents, amb esquema estatal i que han estat reivindicats per persones d’ideologia ultra. En aquests grups, hi circula lliurement propaganda xenòfoba i s’expulsa a persones per les seves opinions.

Algunes de les seves  propostes transmeten un gir conservador i reaccionari del moviment pagès, emparentades amb el moviment d’extrema dreta que s’estén pel continent, amb la mirada posada en les eleccions europees.

Sota l’exigència d’unitat es pretén donar una imatge uniforme d’una pagesia que en realitat és plural i diversa. Sota la defensa del “sector primari” es volen camuflar les desigualtats i les asimetries de poder entre la gran agroindustria i la pagesia. Sota una falsa pretensió apolítica, es transmeten idees ultraliberals i antiecologistes.

L’Assemblea Pagesa defensem una pagesia autònoma, nombrosa, de petita i mitjana escala, respectuosa amb la terra i amb el medi, dirigida a produir aliments de qualitat per les poblacions i els mercats locals i propers.

L’actual crisi agrària prové de l’aposta per un model agroindustrial que ha volgut destruir la figura de la petita pagesia local i substituir-la per un empresariat agrari dependent, integrat, en creixement constant, endeutat, en competència mútua i bolcat cap al mercat capitalista global. Aquest model ha estat impulsat per la Unió Europea, pels estats i per les autonomies i acceptat acríticament pels sindicats majoritaris. I ens ha portat a ser cada vegada menys i a estar cada vegada més sols.

Per nosaltres, la pagesia és una manera de viure humil, lliure i digna. És un compromís amb la societat forjat a través d’aliments saludables i de vida rural. Som pageses i ecologistes, perquè la pagesia és cuidar la terra, preservar-la, i millorar-la pels qui vindran després.

Reclamem als col·lectius i persones crítiques que s’organitzen al voltant de la pagesia i l’alimentació en terres catalanes, per a que es coordinin i actuin conjuntament en les setmanes que venen.  Us convidem a fer vostres les següents propostes i a ampliar-les si convé.

No som sector primari,

som pagesia i ciutadania,

lliures i aliades.

No venim a apuntalar el sistema,

sinó a canviar-lo per un de nou.

Balaguer, 01 de febrer de 2024

 

PROPOSTES PER CANVIAR-HO TOT

Desobediència al Quadern digital i a l’aplicació FOTODUN. Exigim que cap sindicat col·labori en la tramitació d’aquestes mesures digitals de control i de succió de dades i de coneixements. Proposem a la pagesia que s’hi mostri en desobediència aquest 2024.

Aturada dels macroprojectes energètics i logístics en sòl agrari. Defensem la terra; el món rural no és una colònia energètica.

Aturada les pràctiques abusives de les Denominacions d’Origen. Cap denominació té dret a monopolitzar topònims ni elements de la cultura popular. I menys a demanar sancions.

Abandó del recargolat sistema d’ajuts de la DUN. I creació d’un estatut diferenciat per a la pagesia que estigui vinculada amb el sistema alimentari del país. Amb exempcions i mecanismes alternatius per garantir-ne la renda.

Tancament definitiu del Departament d’Agricultura i d’Acció Climàtica i de tots els seus organismes. Perquè han estat més de quatre dècades treballant per la desaparició de l’agricultura pagesa.

Aigua per a les produccions locals i no per a exportar-la dins d’aliments. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia  i de les d’empreses d’obra pública. No als trasvaments.

Garantir l’accés a la terra per tothom, menys pels especuladors i fons d’inversió. Prohibir les compres i arrendaments de terres per part de societats mercantils.

Organització de la pagesia i del sistema alimentari en clau interna de país i amb visió de servei comunitari. Superem el model importador i exportador d’aliments.

Recuperació de la ramaderia extensiva. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra, no l’entenem d’una altre manera. És el model de l’agroecologia que ja s’està practicant i necessita un fort recolzament.

Assemblearisme i autonomia. No tenim dirigents. No acceptem l’autoritarisme ni el paternalisme. Ningú ens desmobilitza ni decideix per nosaltres.

 

DESCARREGA EL MANIFEST

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons | Theme: Appointment Green by Webriti