100% ECOLÒGICS I LOCALS
A LES ESCOLES I CENTRES DE SALUT
NO A LES REBAIXES
La incorporació del 100% d’aliments ecològics i de proximitat, als centres educatius i de salut és una vella reivindicació de la petita pagesia i de les organitzacions de consumidores. Això ha donat lloc a un important teixit d’iniciatives que la van duent a la pràctica. Per això no correspon als sindicats agraris rebaixar-la amb propostes de presència de producte arbitràries i no consensuades amb els actors implicats.
La toxicitat en els ecosistemes, i també en l’alimentari, és un dels límits per a la vida humana en el planeta més àmpliament superat, fins i tot per davant del canvi climàtic. Cal deixar–la fora de les escoles, dels centres de salut i del conjunt del sistema alimentari, al 100%. Progressivament però amb l’horitzó clar.
Produir amb tècniques ecològiques en agricultura és completament possible i viable en el segle XXI i no hi ha cap fonament ni sanitari, ni polític, ni tècnic per continuar postergant aquest canvi.
Sota la noció de ‘proximitat’ o de ‘producte local’ s’amaga una realitat ambigua que sovint crea confusió i desvalora les iniciatives que s’esforcen per generar sostenibilitat i salut a través de l’alimentació. L’ús que s’hi pot fer d’herbicides cancerígens com el glifosat o el picloram, o la mateixa alimentació dels animals a partir de cereals provinents d’altres continents, transgènics i tractats químicament, en són exemples.
La proximitat, si no se l’omple de contingut ecològic, amb pràctiques respectuoses amb el medi, amb la salut i amb una estructura rural de petita pagesia ben remunerada, és només una forma de nacionalisme alimentari que amaga la realitat productiva del país.
El sistema agrari a Catalunya es basa en la sobreproducció i en l’exportació i és necessari relocalitzar-la. Ara bé, cal afrontar-ho per la via del decreixement i d’un canvi qualitatiu i no veure en la compra pública com a drecera per a les produccions industrials en bancarrota. Entre altres coses perquè això distorsiona les iniciatives ja existents.
Els menjadors escolars, com a institució són una realitat a superar a mitjà termini, fruit d’un món capitalista que posat el treball assalariat en primer pla i ha anat desplaçant la cuina, el coneixement alimentari i els àpats de les cases. Més enllà de lluitar per una millora dels aliments en aquests espais, cal recuperar el terreny perdut i tornar a situar en l’horitzó de les lluites la conciliació familiar i la centralitat de les cures, també les alimentàries.
Assemblea Pagesa de Catalunya
5 de maig de 2026