CRIDA PER L’AIGUA DE L’ASSEMBLEA PAGESA

En les darreres setmanes el canal d’Urgell i el Canal Segarra-Garrigues han deixat sense reg els trams dependents dels pantans Rialb i Oliana. Si bé la causa principal és l’escassedat de pluges a la part alta del Segre, veiem necessari trencar amb el silenci sobre la gestió d’aquestes reserves d’aigua i obrir el debat sobre com afrontar els pròxims mesos.

Denunciem la mala gestió dels canals en les últimes campanyes, ja que han estat incapaços d’establir una política de cultius d’acord amb l’aigua existent; ni d’informar de la situació amb prou antelació per a que la pagesia i els municipis poguessin planificar-se.

Com a exemple,  l’any passat no es va fes res per aturar les segones collites de cereal (ordi+panís per pinso) mentre les reserves de Rialb s’esgotaven i es posaven en perill algunes primeres collites. De la mateixa manera, recordem que el Canal Segarra-Garrigues segueix expandint-se sense concessió oficial i en base a una aigua que no existeix.

Com a resultat d’aquesta gestió, ens trobem amb un pantà assolat fins al punt de posar en perill imminent la supervivència de plantacions, animals i abastaments d’aigua de boca. Aquesta realitat, lluny de comunicar-se amb claredat, s’ha amagat apostant-ho tot a la possibilitat d’una primavera plujosa.

Fins al moment, els sindicats agraris han defugit l’autocrítica i només han llençat sospites sobre unes empreses hidroelèctriques que, en aquest cas, hi tenen poques responsabilitats. Pensem que es tracta d’una tàctica fake per desviar l’atenció i protegir als responsables mentre es negocien els corresponents ajuts per aplacar les crítiques.

EXIGIM la dimissió dels presidents i directors de les Comunitats de Regants implicades, així com dels responsables sindicals en la matèria.

EXIGIM el rescat del Canal Segarra-Garrigues de les mans d’Agbar, FCC, COPCISA i de la resta d’empreses que l’exploten sota el nom d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). Aquest grup ha estat incapaç de gestionar un campanya complicada malgrat la propaganda de canal “modern i superior” que destil·la.

DENUNCIEM que, en la crisi actual, no s’hagi tingut en compte l’existència del sector hortícola. Per nosaltres és un sector petit en superfície però plenament implicat amb l’autonomia alimentària del país i amb els mercats locals. El mateix passa amb els horts i les produccions d’autoconsum, vitals per a moltes famílies, que els responsables del canal han decidit deixar caure. Essent com són produccions amb un minúscul consum d’aigua,  cal salvar-les primer de tot.

POSEM DE MANIFEST la contradicció de les direccions del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, que per una banda tallen l’aigua a cereals, farratges, vinya, olivera, horta i fruiters però que per l’altra permetran noves engreixades de bestiar en règim intensiu fins que l’aigua s’esgoti.

Davant la crisi dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, DEFENSEM una gestió participada de l’aigua com a bé comú i no pas com a propietat de ningú.  Com a pagesia, cal assumir la nostra part de responsabilitat en aquest model agrari sense rumb que, en plena sequera, exporta l’aigua cap a l’estranger en forma de producte alimentari, com si d’un transvasament es tractés. L’Assemblea Pagesa com a col·lectiu pagès i rural, demanem a la societat que tingui un paper crític i coresponsable envers aquesta problemàtica i que no es deixi enganyar per l’argumentari que l’establishment agrarista utilitzarà per “salvar” la situació i per evitar canvis de fons. Necessitem mans i aliances per repensar el nostre sistema agrari i alimentari.

PER TOT AIXÒ PROPOSEM

– Prioritzar de la següent manera l’aigua restant a Rialb i Oliana:

1. Assegurar aigua de boca per a les persones i el seu ús racional.
2. Salvar els horts i les produccions d’autoconsum i, per contra, aturar el reg de gespes, camps de golfs i altra jardineria no imprescindible.
3. Permetre el reg eficient a les poques hectàrees d’horta destinades al mercat local.
4. Salvar arbres i cultius llenyosos que estiguin en perill de morir.
5. Salvar els ramats i les engreixades d’animals en curs però no fer-ne de noves.

– Impedir les segones collites als regs dels rius Noguera Pallaresa  i Noguera Ribagorçana amb l’objectiu d’assegurar reserves per a l’any vinent. Cal evitar que la situació de Rialb es reprodueixi als regs històrics, al canal auxiliar d’Urgell i altres amb situació similar.

– Posar en marxa un debat social ampli sobre el projecte de remodelació (“modernització”) del Canal d’Urgell. No volem que s’aprofiti la situació per fer-ne una adjudicació exprés i sense una política social que l’acompanyi.  Cal evitar la concentració de la terra, el buidatge de pobles i l’avenç cap a una agricultura tecnocapitalista i sense pagesia, com està passant en altres canals construïts recentment. Més enllà de la tecnologia de reg, cal modernitzar-ne la gestió i  que la societat en rebi una contrapartida clara, abans d’abocar-hi milers de milions.

– Aturar l’exportació dels farratges existents i destinar-los a la ramaderia del país. Reconèixer i donar suport a la ramaderia extensiva i la pagesia que abasteixen els mercats locals.

– Davant l’emergència per sequera que afecta terres de regadiu però encara més a les de secà, prohibir immediatament les pràctiques de modificació de l’atmosfera i del règim de pluviometria. Exigim la clausura immediata dels canons d’ultrasons com el que hi ha instal·lat a Torrebesses, així com l’aturada de les pràctiques de sembra de partícules amb mitjans aeris.

– Mantenir i renovar els marges de pedra seca com a infraestructures hidràuliques bàsiques d’un país semiàrid.

Assemblea Pagesa de Catalunya.

Balaguer, 12 de maig de 2023.