Podeu descarregar-vos el programa complet des d’aquí: Recuperem la pagesia
Peradmin
POSICIONAMENT DAVANT LA SUSPENSIÓ DE LES VOTACIONS PER LA MODERNITZACIÓ DEL CANAL D’URGELL
Darrerament estem veient com es celebren diferents sessions i agendes de territori on, una minoria que forma part de l’establishment local o de fora, decideixen el model per les Terres de Ponent en nom nostre. Decideixen on construir polígons, línies d’alta tensió, macrofactories per la gestió de residus, etc. El Canal d’Urgell i la seua “modernització” no n’és una excepció.
Des del setembre, mes en què es va començar a informar a les col·lectivitats sobre el projecte de “modernització” dels Canals d’Urgell, vivim tot un seguit de despropòsits que posen en evidència la manca de transparència i neutralitat del procés participatiu que s’ha engegat a totes i cadascuna de les col·lectivitats. Per decidir sobre el futur d’una obra amb tan enormes implicacions econòmiques, socials i ambientals per a tota la geografia de Ponent, és necessari un procés amb tota la informació, transparent i amb totes les garanties democràtiques, cosa què, al nostre entendre, no es dona avui dia.
La manca d’informació, que impedeix un vot conscient, hi és present des del principi. Els regants ens enfrontem a un projecte ja aprovat des de la Casa Canal i presentat a les assemblees com un simple PowerPoint. Un projecte impulsat al marge dels regants, amb una declaració d’impacte ambiental aprovada sense ni tan sols consultar, a través de les col·lectivitats, als usuaris de l’aigua. Un projecte del qual en desconeixem l’autoria tècnica o els acords que s’hagin pogut signar amb l’Estat o la Generalitat.
Tampoc queda clar quin serà el paper de les col·lectivitats en un futur Canal “modernitzat” si el projecte acaba duent-se a terme. Però tot fa preveure que deixaran de ser una organització de propietaris organitzats comunitàriament per tal de gestionar i aprofitar de manera conjunta l’aigua, per acabar sent una simple oficina d’informació i acompanyament del regant cap al patíbul.
Com ja vam denunciar, les juntes rectores de moltes col·lectivitats, en comptes de representar als regants i mantenir una posició neutral, fan seguidisme de què es diu a la Casa Canal i contravenen les mateixes ordenances. L’alteració de la fórmula de vot n’és un exemple: tot i que les ordenances diuen que quan es tractin assumptes que comprometin l’existència de la Col·lectivitat o afectin greument els seus interessos, només seran vàlids els acords adoptats per les tres quartes parts dels vots presents o representats, s’han tirat endavant votacions donant per vàlid un resultat del 50% + 1.
Malgrat tot, s’ha pogut constatar que l’engany no té l’efecte esperat. A hores d’ara, ja han votat 8 col·lectivitats i un no rotund s’ha imposat en 7 d’elles. Davant d’aquest escenari, el nerviosisme i la por de perdre, han portat a la Junta de Govern de la Casa Canal a prendre una decisió que evidencia encara més l’estafa d’aquest procés.
CASA CANAL, ESTAFA DEMOCRÀTICA
Conjuntament amb la Generalitat i amb la connivència d’uns sindicats que s’immisceixen en els afers d’una pagesia organitzada en col·lectivitats, aquesta Junta ha decidit suspendre les votacions sobre la “modernització” que havia de dur a terme aquest 21 de desembre on s’utilitzarien els resultats obtinguts en les diferents col·lectivitats.
Paral·lelament han decidit crear una taula de treball conjuntament amb la Generalitat, on segurament tampoc es tindran en compte les col·lectivitats. Fins ara només sabem que hi serà present la Casa Canal en nom dels regants, i no hi ha notícies que les col·lectivitats hi siguin presents, i públicament no hi ha una llista amb tots els organismes o entitats que en formaran part.
Com s’ha fet palès públicament, les presses per començar les obres aquest 2026, seran guia i far d’aquesta taula de treball, fet que quasi descarta del tot la possibilitat d’un procés participatiu, obert i ben pensat entre tots, de com hauria de ser una hipotètica “modernització” dels Canals d’Urgell. Les presses són tot el contrari al que ara es necessita, què és un debat públic i en profunditat sobre un tema que afecta de manera tan important a la nostra i les següents generacions d’habitants de les Terres de Ponent.
Amb la suspensió s’ha creat confusió entre els regants, sobre el fet de si continuen o no les votacions a les col·lectivitats i, volgudament, han pretès guanyar temps en veure que no s’imposava l’opció pel sí que defensen Casa Canal i Generalitat.
És per tot això, que Assemblea Pagesa de Catalunya, considerem tot aquest procés un frau democràtic i una burla als regants i a la gent de Ponent.
Des d’aquí fem una crida a continuar votant un NO ROTUND a les vostres col·lectivitats.
Exigim que es mantingui l’assemblea de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell prevista pel deia 21 de desembre per la votació de la “modernització” del canal.
Volem que es reflecteixin els resultats de les votacions a les diferents col·lectivitats i que culmini el procés.
No és honest desatendre les diferents crides que hi ha hagut des dels regants per paralitzar les votacions, però unilateralment decidir suspendre-les quan els resultats no són els esperats.
És per tot això que també exigim la dimissió de TOTA la junta rectora de la Casa Canal i de la direcció general, que ja en la gestió de la sequera del 2022 va demostrar la seua incapacitat, però avui en aquest procés participatiu està demostrant mala fe.
Assemblea Pagesa de Catalunya
Balaguer 16 de desembre de 2025
Peradmin
Ja fa un temps que a Ponent es parla de la “modernització” dels Canals d’Urgell.
Va ser l’any 2023, després d’una mala gestió de l’aigua, per la qual ningú ha assumit responsabilitats, durant un episodi prolongat de sequera que comportà el primer tancament forçat de la història del Canal, que aquesta idea agafà més força.
Aquest tancament ha estat la base d’un xantatge, en el qual els regants es veuen obligats a escollir entre la falsa dicotomia de “modernització” i secà, entre reg “eficient” i malbaratament;, per tal d’implantar un projecte de gran magnitud, que comprometrà de manera irremeiable la viabilitat de la pagesia de Ponent, i que tindrà fortes implicacions socials i ambientals en una vasta zona. Segurament també serà la transformació més gran d’un territori de Catalunya en les últimes dècades.
La redacció, tramitació i la cerca de finançament pel projecte s’ha fet de dalt cap a baix i de forma elitista. Sense la participació dels propietaris ni la detecció de les necessitats i voluntats reals que hi havia a cada col·lectivitat. D’aquí n’ha sorgit una proposta rígida, tecnocràtica i no adaptada a les diferents zones.
Assemblea Pagesa de Catalunya considera que aquest projecte, sense un debat social ampli per a l’agricultura del país, ni una política agrària que defensi la pagesia local, suposa el segrest de l’aigua i terres a favor de l’agroindústria. Suposa l’última estocada de mort a la petita pagesia i ramaderia extensiva, tant pel model productiu al qual ens aboca com per la impossibilitat de fer front al deute que generaria aquesta inversió. Aquesta situació d’indefensió i endeutament, fàcilment pot ser aprofitada per empreses del sector agroindustrial o fins i tot d’altres àmbits, per l’acaparament de terres i aigua.
L’exportació d’aigua dins els aliments ja és un fet consumat, i si a l’encapsulament de l’aigua dins de tubs hi sumem la interconnexió de conques de rius que es proposa per poder bellugar l’aigua a demanda, com una mercaderia més, fa que el control sobre un recurs bàsic quedi hipotecat.
És una obra que tampoc aportarà qualitat de vida i enriquiment social als pobles, on a poc a poc van tancant comerços i desapareixent oficis. En la línia dels grans projectes energètics, transforma Ponent en una àrea subsidiària de les perifèries urbanes, dedicada a l’abastiment de recursos com l’aigua, ja que una hipotètica “modernització” suposa un aplanament del camí per a aquesta transferència.
Tampoc es té en compte l’impacte ambiental que suposa aquest encapsulament, tant per la fauna i flora, com per als freàtics, o fins i tot a nivell microclimàtic. Impacte que en molts casos afectaria directament l’agricultura fent-la més vulnerable i depenent de més inputs per poder produir.
Malgrat la rellevància del que es proposa per al futur de les nostres comarques, la decisió pot acabar recaient sobre unes poques persones i de manera poc democràtica i transparent, a causa de com s’està duent a terme el procés:
Tot aquest seguit de despropòsits ha generat malestar dels pagesos envers els síndics i col·lectivitats, que lluny de representar els interessos dels regants, semblen fer seguidisme d’allò que es diu a la Casa Canal. Això, sumat al fet que les votacions definitives sobre la “modernització” recauen en l’Assemblea de Síndics, on el vot pot ser secret, no fan sinó augmentar les suspicàcies i la desconfiança.
Volem regar i volem accés a l’aigua. Sense malbaratament, però sense hipotecar el futur de la pagesia de Ponent. Tant el reg a manta com el reg pressuritzat tenen avantatges i inconvenients. Donada la gran diversitat de terrenys i les diferents orografies de les 70000 hectàrees que rega el Canal d’Urgell, cal veure on és convenient un reg pressuritzat i on és més convenient el reg per inundació. No podem ficar-ho tot al mateix sac. No podem començar a estendre tubs i canyes sense valorar on serà més un inconvenient que no pas un benefici, al marge del cost econòmic que pugui tenir. No podem pretendre que la modernitat i la subsistència de la pagesia de Ponent passi únicament per la implantació d’un reg “modernitzat” com ens volen fer creure.
Cal un debat seriós, clarificador i sense presses. Cal més informació sobre l’impacte real d’una “modernització” i calen altres propostes diferents de la que ens presenta la Casa Canal. No podem signar un full en blanc, que suposarà la pràctica desaparició de la poca pagesia que queda a casa nostra.
No podem parlar de “modernització” fins que no es donin unes condicions que garanteixin la participació activa de tots els implicats en aquest nou model.
No podem parlar de “modernització” si no tenim clars els impactes socials, econòmics i ambientals que pot provocar.
No podem parlar de “modernització” fins que no abordem un debat social ampli per a una agricultura de país, prioritzant la pagesia encarada a l’alimentació local.
No podem parlar de “modernització” si no sabem per a quina pagesia “modernitzem” ni qui serà l’encarregat de la gestió de l’aigua.
Per tot el que s’ha exposat i davant la proposta de votació del projecte de modernització dels Canals d’Urgell,
Assemblea Pagesa de Catalunya,
25 de novembre de 20265
Peradmin
L’estratègia catalana del biogàs s’ha aprovat precipitadament, sense participació social i sota la influència directa de les empreses energètiques i de gestió de residus. Havia de ser un Pla del Biogàs, debatut al Parlament de Catalunya, i ha acabat sent una estratègia del govern purament tecnològica i econòmica, basada en el repartiment de subvencions i que deixa molt a desitjar en l’àmbit socioambiental i de la planificació territorial.
Les macrocentrals de biogàs redueixen l’autonomia de la pagesia en matèria de fertilització i creen dependència respecte a empreses foranies i grups inversors. Fems compostats i purins són fertilitzants orgànics que ben gestionats i utilitzats són una de les poques eines de què actualment disposa la pagesia. La creació d’un mercat especulatiu, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia.
Mostrem la nostra oposició a què fems, gallinassa i palla siguin utilitzats per a la fermentació anaeròbica en plantes de biogàs, ja que aquesta matèria orgànica és necessària pel sòl agrari. A diferència dels purins que estan compostos bàsicament d’aigua, aquests components són fertilitzants amb un alta concentració matèria orgànica necessària per als sòls agraris. En el procés de producció de metà es destrueix part d’aquesta matèria orgànica, i això va contra la conservació de la fertilitat dels sòls i posa en perill la sobirania alimentària del país. Sol·licitarem que quedi prohibida la seva utilització en fermentacions anaeròbiques.
Amb el model tractament de purins en macrocentrals de biogàs, les granges ja no cal que disposin de terres on aplicar-los com a requisit per a la seva construcció o ampliació. D’aquesta manera, es trenca amb la noció de càrrega ramadera màxima d’un determinat territori i és una porta oberta a la creació de noves macrogranges i a la perpetuació del sistema de purins. Això suposarà el reforçament de la ramaderia industrial, deslligada de la terra, depenent de les importacions de pinsos, i ineficient energèticament.
El fertilitzant resultant de les plantes de biogàs és de pitjor qualitat que un compost orgànic ja que pot arrossegar residus de fangs de depuradora o d’indústria cap a la terra de cultiu, perjudicant la fertilitat i convertint-la en un abocador extens.
El sòl agrari és un bé a protegir. Només les plantes petites, vinculades a una explotació ramadera i pagesa, que no impliquin moviments de matèries orgàniques per carretera s’haurien de poder ubicar-se en sòl agrari.
No existeix una planificació territorial que estableixi límits ni criteris d’implantació d’aquestes infraestructures. Exigim un debat social per clarificar les necessitats reals d’aquesta tecnologia, el nombre de centrals i els volums màxims de residus a tractar per comarca, les distàncies màximes que poden viatjar els residus i el nombre màxim de residus no locals admissibles. Mentre això no es produeixi, reclamem una moratòria en l’aprovació de nous expedients.
Assemblea Pagesa, 10 d’octubre de 2024.
Peradmin
UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI, UN ALTRE TERRITORI
Crida per Pujalt, 25 de febrer de 2024
A la pagesia. A l’artesania alimentària, a la gent de poble i a la ciutadania que voleu un altre sistema alimentari i un altre territori. A les persones que lluiteu per la sobirania alimentària, que militeu en l’agroecologia, que defenseu la terra dels macroprojectes. A la gent del consum organitzat i del petit comerç ecològic i de proximitat.
Les darreres setmanes, han sorgit unes mobilitzacions agràries iniciades a partir de grups de whatsapp de procedència dubtosa, reivindicats per persones de l’extrema dreta espanyola i que partien d’un manifest molt regressiu. Tot i això, a Catalunya, hi ha hagut molta diversitat territorial i bona part d’aquests grups se n’han desmarcat per passar a denominar-se Plataforma Pagesa.
Des del dia 6 de febrer, els sindicats i les organitzacions agràries s’han vist arrossegades a participar dins d’aquest moviment que volia desbordar-les. Això suposa cert risc d’instrumentalització i, a la vegada, un reforç del discurs corporativista i de sector (tots a una), que amaga les raons i conflictes de fons de la crisi que arrosseguem.
Respectem i felicitem a les persones que defensen aquest àmbit de lluita però pensem que ni l’anàlisi, ni les propostes, ni les formes, no són prou encertades, especialment en alguns territoris. I que sovint van més en la línia de mantenir el sistema que ens ha portat aquí, que no pas a transformar-lo.
Si la situació és tan greu; si allò que està en joc és la desaparició de la nostra forma de viure, d’alimentar-nos i de poblar el país; si això passa en un moment d’incertesa energètica, hídrica i climàtica; i dins de processos accelerats de tecnificació, de digitalització, d’artificialització del menjar i de concentració de la propietat, que ens van fent fora; si tot això està passant, cal que les protestes no es dirigeixin a mantenir aquesta agricultura industrial, empresarial, dependent de tecnología, de combustibles fòssils, d’agroquímics, d’exportadors i de subvencions.
Som on som perquè la pagesia és una figura a abatre dins del capitalisme alimentari. A través de l’acció de l’administració, ens estan portant cap a un funcionament empresarial i altament competitiu, que ens ha reduït en nombre i que ens acabarà arruïnant davant els capitals globals. Estem acceptant que som una industria o un sector econòmic més i ja ens tracten com això: colgant-nos de controls i burocràcia.
Ja estem molt a prop de que la pagesia, com a forma d’estructura social al món rural, desparegui i que part del país sigui adquirit per fons d’inversió. I per això, és el moment d’una resposta en la direcció correcta, que no es limiti a fer un llistat de demandes tutelades per “tècnics” i a entregar-les a l’administració. Ni a participar en escenificacions sindicals.
És hora d’aixecar-se i no d’asseure’s. És hora de debatre i no de concloure. En definitiva, és hora de construir un espai d’acció i de reflexió, en moviment, i amb l’obertura necessària pels canvis que necessitem. Tot:
– per una pagesia de petita escala, local, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi i diferenciat de l’agroindustria.
– per un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.
– i per una terra sense macroprojectes ni especulació.
Si penseu que cal donar aquest rumb al moment actual, us convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Adreçada a tothom qui vulgui debatre una proposta en aquest sentit i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.
Inscriviu-vos perquè puguem garantir un aforament adequat: https://my.liberaforms.org/assemblea-25-de-febrer
Assemblea Pagesa de Catalunya
Peradmin
UNA ALTRA PAGESIA, UN ALTRE SISTEMA ALIMENTARI
(Comunicat sencer de l’Assemblea Pagesa)
Les protestes agràries iniciades la setmana passada a tot l’Estat Espanyol i continuades aquesta setmana per sindicats i la Plataforma 6F a Catalunya (anomenada Plataforma Pagesa darrerament), estan presentant una imatge parcial, esbiaixada i monolítica de la pagesia catalana. El seu funcionament a molts llocs ha estat poc transparent, precipitat i dirigista, tot generant desconfiança i incomoditat.
Tal i com vam advertir al nostre manifest bona part de les reivindicacions posen el focus en mantenir l’actual sistema agrari i alimentari, i no pas a buscar els canvis de fons necessaris.
Resulta especialment preocupant el compendi de reivindicacions presentades per la Plataforma 6F Ponent al Palau de la Generalitat i recolzades per UP, JARC, ASSAJA, Federació de Cooperatives, Afrucat i algunes Plataformes.
En aquest document es fa una defensa de l’empresariat agrari però sense burocràcia, es critiquen les importacions però no les exportacions, es demana més transigència en l’ús de pesticides i fungicides, revisar les lleis de benestar animal, flexibilitzar l’aplicació de purins, reduir les mesures de protecció ambiental, ampliar les subvencions, gaudir d’aigua sense restriccions i, a sobre, fer-ne pedagogia a les escoles.
Des del nostre punt de vista, les propostes vingudes de la Plataforma 6F espanyola i del moviment europeu, s’han colat en la major part de manifestos dels grups participants en les protestes. Els sindicats, i la resta d’organitzacions corporatives han volgut evitar ser desbordats i han intentat controlar la situació i portar-la al seu terreny, però amb això s’han vist arrossegats a posicionaments molt dubtosos.
L’Assemblea Pagesa ens desvinculem de la Taula de diàleg creada pel govern i sindicats per pacificar les protestes. Considerem que, des de l’inici, ha deixat de banda les necessitats de la petita pagesia que treballa en clau de sobirania alimentària, d’agroecologia i de proximitat. I que els seus continguts no han sorgit del treball de base ni han estat debatuts en assemblees al nostre territori.
Arran de la situació viscuda, creiem necessari obrir un espai de mobilització clarificador en defensa:
– d’una pagesia local, de petita escala, autònoma, nombrosa, respectuosa amb la terra i amb el medi, que produeixi aliments de qualitat per a les poblacions properes. I amb estatut propi.
– d’un sistema alimentari basat en la sobirania alimentària, en l’agroecologia i en la proximitat. I accessible per a tothom.
– d’una terra sense macroprojectes ni especulació.
Així, convoquem una assemblea pagesa i ciutadana, el pròxim 25 de febrer a Pujalt, a l’Anoia. Hi convoquem a la pagesia, a l’artesania alimentària, als habitants rurals, als espais de consum organitzat, a les petites botigues, a les plataformes en defensa del territori i a la ciutadania urbana compromesa amb un canvi de model.
Hi convoquem a tothom qui vulgui debatre una proposta de lluita en aquest sentit, que vagi més enllà de llistats de demandes a l’administració i que inclogui la perspectiva de la desobediència i de la construcció d’alternatives.
Assemblea Pagesa de Catalunya
Balaguer, 8 de febrer de 2024
Peradmin
Davant el rebombori que hi ha a nivell europeu i que està entrant a l’estat espanyol en forma de mobilitzacions programades pel dia 6 de febrer, des de l’Assemblea Pagesa de Catalunya creiem necessari expressar la nostra posició.
Ens mirem críticament les protestes ja que s’han iniciat en uns grups de whatsapp poc transparents, amb esquema estatal i que han estat reivindicats per persones d’ideologia ultra. En aquests grups, hi circula lliurement propaganda xenòfoba i s’expulsa a persones per les seves opinions.
Algunes de les seves propostes transmeten un gir conservador i reaccionari del moviment pagès, emparentades amb el moviment d’extrema dreta que s’estén pel continent, amb la mirada posada en les eleccions europees.
Sota l’exigència d’unitat es pretén donar una imatge uniforme d’una pagesia que en realitat és plural i diversa. Sota la defensa del “sector primari” es volen camuflar les desigualtats i les asimetries de poder entre la gran agroindustria i la pagesia. Sota una falsa pretensió apolítica, es transmeten idees ultraliberals i antiecologistes.
L’Assemblea Pagesa defensem una pagesia autònoma, nombrosa, de petita i mitjana escala, respectuosa amb la terra i amb el medi, dirigida a produir aliments de qualitat per les poblacions i els mercats locals i propers.
L’actual crisi agrària prové de l’aposta per un model agroindustrial que ha volgut destruir la figura de la petita pagesia local i substituir-la per un empresariat agrari dependent, integrat, en creixement constant, endeutat, en competència mútua i bolcat cap al mercat capitalista global. Aquest model ha estat impulsat per la Unió Europea, pels estats i per les autonomies i acceptat acríticament pels sindicats majoritaris. I ens ha portat a ser cada vegada menys i a estar cada vegada més sols.
Per nosaltres, la pagesia és una manera de viure humil, lliure i digna. És un compromís amb la societat forjat a través d’aliments saludables i de vida rural. Som pageses i ecologistes, perquè la pagesia és cuidar la terra, preservar-la, i millorar-la pels qui vindran després.
Reclamem als col·lectius i persones crítiques que s’organitzen al voltant de la pagesia i l’alimentació en terres catalanes, per a que es coordinin i actuin conjuntament en les setmanes que venen. Us convidem a fer vostres les següents propostes i a ampliar-les si convé.
No som sector primari,
som pagesia i ciutadania,
lliures i aliades.
No venim a apuntalar el sistema,
sinó a canviar-lo per un de nou.
Balaguer, 01 de febrer de 2024
Desobediència al Quadern digital i a l’aplicació FOTODUN. Exigim que cap sindicat col·labori en la tramitació d’aquestes mesures digitals de control i de succió de dades i de coneixements. Proposem a la pagesia que s’hi mostri en desobediència aquest 2024.
Aturada dels macroprojectes energètics i logístics en sòl agrari. Defensem la terra; el món rural no és una colònia energètica.
Aturada les pràctiques abusives de les Denominacions d’Origen. Cap denominació té dret a monopolitzar topònims ni elements de la cultura popular. I menys a demanar sancions.
Abandó del recargolat sistema d’ajuts de la DUN. I creació d’un estatut diferenciat per a la pagesia que estigui vinculada amb el sistema alimentari del país. Amb exempcions i mecanismes alternatius per garantir-ne la renda.
Tancament definitiu del Departament d’Agricultura i d’Acció Climàtica i de tots els seus organismes. Perquè han estat més de quatre dècades treballant per la desaparició de l’agricultura pagesa.
Aigua per a les produccions locals i no per a exportar-la dins d’aliments. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia i de les d’empreses d’obra pública. No als trasvaments.
Garantir l’accés a la terra per tothom, menys pels especuladors i fons d’inversió. Prohibir les compres i arrendaments de terres per part de societats mercantils.
Organització de la pagesia i del sistema alimentari en clau interna de país i amb visió de servei comunitari. Superem el model importador i exportador d’aliments.
Recuperació de la ramaderia extensiva. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra, no l’entenem d’una altre manera. És el model de l’agroecologia que ja s’està practicant i necessita un fort recolzament.
Assemblearisme i autonomia. No tenim dirigents. No acceptem l’autoritarisme ni el paternalisme. Ningú ens desmobilitza ni decideix per nosaltres.
Peradmin
Publiquem el document de resum i de propostes sobre la crisi de l’acte ‘On és l’aigua?’ organitzat per l’Assemblea Pagesa.
L’acte va servir per trencar l’anàlisi acrític de la gestió de l’aigua del Segre dels darrers anys i per analitzar quin model de d’agricultura i de gestió de l’aigua hi ha al darrere del col·lapse del canal d’Urgell i del canal Segarra-Garrigues. I quins n’han estat els responsables més directes.
L’Assemblea Pagesa exigim que s’inclogui un criteri de producció de proximitat en les restriccions aplicades per les direccions dels dos canals i que s’acabi amb els privilegis de certs sectors.
També pensem que la remodelació del canal d’Urgell es presenta com una solució única i de consens quan no és així. Hi ha condicions prèvies que cal assegurar políticament abans de plantejar que la societat aporti 1.200 milions de diners públic a aquesta obra.
En el document adjunt es detallen els punts comuns de la jornada i la posició concreta i contundent de l’Assemblea Pagesa.
Podeu descarregar-vos el document d’aquí:
http://www.assembleapagesa.cat/wp-content/uploads/2023/06/Propostes_On_es_laigua.pdf
Peradmin
CRIDA PER L’AIGUA DE L’ASSEMBLEA PAGESA
En les darreres setmanes el canal d’Urgell i el Canal Segarra-Garrigues han deixat sense reg els trams dependents dels pantans Rialb i Oliana. Si bé la causa principal és l’escassedat de pluges a la part alta del Segre, veiem necessari trencar amb el silenci sobre la gestió d’aquestes reserves d’aigua i obrir el debat sobre com afrontar els pròxims mesos.
Denunciem la mala gestió dels canals en les últimes campanyes, ja que han estat incapaços d’establir una política de cultius d’acord amb l’aigua existent; ni d’informar de la situació amb prou antelació per a que la pagesia i els municipis poguessin planificar-se.
Com a exemple, l’any passat no es va fes res per aturar les segones collites de cereal (ordi+panís per pinso) mentre les reserves de Rialb s’esgotaven i es posaven en perill algunes primeres collites. De la mateixa manera, recordem que el Canal Segarra-Garrigues segueix expandint-se sense concessió oficial i en base a una aigua que no existeix.
Com a resultat d’aquesta gestió, ens trobem amb un pantà assolat fins al punt de posar en perill imminent la supervivència de plantacions, animals i abastaments d’aigua de boca. Aquesta realitat, lluny de comunicar-se amb claredat, s’ha amagat apostant-ho tot a la possibilitat d’una primavera plujosa.
Fins al moment, els sindicats agraris han defugit l’autocrítica i només han llençat sospites sobre unes empreses hidroelèctriques que, en aquest cas, hi tenen poques responsabilitats. Pensem que es tracta d’una tàctica fake per desviar l’atenció i protegir als responsables mentre es negocien els corresponents ajuts per aplacar les crítiques.
EXIGIM la dimissió dels presidents i directors de les Comunitats de Regants implicades, així com dels responsables sindicals en la matèria.
EXIGIM el rescat del Canal Segarra-Garrigues de les mans d’Agbar, FCC, COPCISA i de la resta d’empreses que l’exploten sota el nom d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). Aquest grup ha estat incapaç de gestionar un campanya complicada malgrat la propaganda de canal “modern i superior” que destil·la.
DENUNCIEM que, en la crisi actual, no s’hagi tingut en compte l’existència del sector hortícola. Per nosaltres és un sector petit en superfície però plenament implicat amb l’autonomia alimentària del país i amb els mercats locals. El mateix passa amb els horts i les produccions d’autoconsum, vitals per a moltes famílies, que els responsables del canal han decidit deixar caure. Essent com són produccions amb un minúscul consum d’aigua, cal salvar-les primer de tot.
POSEM DE MANIFEST la contradicció de les direccions del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, que per una banda tallen l’aigua a cereals, farratges, vinya, olivera, horta i fruiters però que per l’altra permetran noves engreixades de bestiar en règim intensiu fins que l’aigua s’esgoti.
Davant la crisi dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, DEFENSEM una gestió participada de l’aigua com a bé comú i no pas com a propietat de ningú. Com a pagesia, cal assumir la nostra part de responsabilitat en aquest model agrari sense rumb que, en plena sequera, exporta l’aigua cap a l’estranger en forma de producte alimentari, com si d’un transvasament es tractés. L’Assemblea Pagesa com a col·lectiu pagès i rural, demanem a la societat que tingui un paper crític i coresponsable envers aquesta problemàtica i que no es deixi enganyar per l’argumentari que l’establishment agrarista utilitzarà per “salvar” la situació i per evitar canvis de fons. Necessitem mans i aliances per repensar el nostre sistema agrari i alimentari.
– Prioritzar de la següent manera l’aigua restant a Rialb i Oliana:
– Impedir les segones collites als regs dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana amb l’objectiu d’assegurar reserves per a l’any vinent. Cal evitar que la situació de Rialb es reprodueixi als regs històrics, al canal auxiliar d’Urgell i altres amb situació similar.
– Posar en marxa un debat social ampli sobre el projecte de remodelació (“modernització”) del Canal d’Urgell. No volem que s’aprofiti la situació per fer-ne una adjudicació exprés i sense una política social que l’acompanyi. Cal evitar la concentració de la terra, el buidatge de pobles i l’avenç cap a una agricultura tecnocapitalista i sense pagesia, com està passant en altres canals construïts recentment. Més enllà de la tecnologia de reg, cal modernitzar-ne la gestió i que la societat en rebi una contrapartida clara, abans d’abocar-hi milers de milions.
– Aturar l’exportació dels farratges existents i destinar-los a la ramaderia del país. Reconèixer i donar suport a la ramaderia extensiva i la pagesia que abasteixen els mercats locals.
– Davant l’emergència per sequera que afecta terres de regadiu però encara més a les de secà, prohibir immediatament les pràctiques de modificació de l’atmosfera i del règim de pluviometria. Exigim la clausura immediata dels canons d’ultrasons com el que hi ha instal·lat a Torrebesses, així com l’aturada de les pràctiques de sembra de partícules amb mitjans aeris.
– Mantenir i renovar els marges de pedra seca com a infraestructures hidràuliques bàsiques d’un país semiàrid.
Assemblea Pagesa de Catalunya.
Balaguer, 12 de maig de 2023.
Peradmin
L’Assemblea Pagesa de Catalunya expressa el seu suport i solidaritat amb els companys de Molí dels Torms davant de la denúncia feta per la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues i de la multa proposada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
Rebutgem la privatització i la pretensió de monopolitzar el nom “Garrigues” per part de la DOP. “Garrigues” no és una marca que es pugui patentar sinó un topònim que ha de poder ser reivindicat per tots els pagesos de la comarca davant la pirateria institucionalitzada que pretén deixar-los orfes de la terra que treballen.
D’altre banda, el segell de la DOP no és cap garantia en comparació amb la confiança personal en el productor. I el Molí dels Torms s’ha guanyat aquesta confiança amb molts anys de feina arran de terra i de promoció de l’oli de Les Garrigues internacionalment.
Situacions semblants ja s’han produït amb d’altres sectors i comarques i ja és hora de que les DOPs i la Generalitat abandonin aquesta política repressora, retirant la denúncia i l’expedient de sanció d’aquest cas. Mentre no es facin aquestes passes, donem suport al Molí dels Torms comprant els seus productes i inundant amb les nostres queixes les oficines de la DOP Les Garrigues (olidoplesgarrigues@olidoplesgarrigues.com) i de la Generalitat (https://ovt.gencat.cat/gsitfc/AppJava/generic/conqxsGeneric.do?webFormId=391&set-locale=ca_ES)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons | Theme: Appointment Green by Webriti