MODERNITZACIÓ PER A QUÈ? AIGUA PER A QUI?

Ja fa un temps que a Ponent es parla de la “modernització” dels Canals d’Urgell.

Va ser l’any 2023, després d’una mala gestió de l’aigua, per la qual ningú ha assumit responsabilitats, durant un episodi prolongat de sequera que comportà el primer tancament forçat de la història del Canal, que aquesta idea agafà més força.

Aquest tancament ha estat la base d’un xantatge, en el qual els regants es veuen obligats a escollir entre la falsa dicotomia de “modernització” i secà, entre reg “eficient” i malbaratament;, per tal d’implantar un projecte de gran magnitud, que comprometrà de manera irremeiable la viabilitat de la pagesia de Ponent, i que tindrà fortes implicacions socials i ambientals en una vasta zona. Segurament també serà la transformació més gran d’un territori de Catalunya en les últimes dècades.

La redacció, tramitació i la cerca de finançament pel projecte s’ha fet de dalt cap a baix i de forma elitista. Sense la participació dels propietaris ni la detecció de les necessitats i voluntats reals que hi havia a cada col·lectivitat. D’aquí n’ha sorgit una proposta rígida, tecnocràtica i no adaptada a les diferents zones.

Assemblea Pagesa de Catalunya considera que aquest projecte, sense un debat social ampli per a l’agricultura del país, ni una política agrària que defensi la pagesia local, suposa el segrest de l’aigua i terres a favor de l’agroindústria. Suposa l’última estocada de mort a la petita pagesia i ramaderia extensiva, tant pel model productiu al qual ens aboca com per la impossibilitat de fer front al deute que generaria aquesta inversió. Aquesta situació d’indefensió i endeutament, fàcilment pot ser aprofitada per empreses del sector agroindustrial o fins i tot d’altres àmbits, per l’acaparament de terres i aigua.

L’exportació d’aigua dins els aliments ja és un fet consumat, i si a l’encapsulament de l’aigua dins de tubs hi sumem la interconnexió de conques de rius que es proposa per poder bellugar l’aigua a demanda, com una mercaderia més, fa que el control sobre un recurs bàsic quedi hipotecat.

És una obra que tampoc aportarà qualitat de vida i enriquiment social als pobles, on a poc a poc van tancant comerços i desapareixent oficis. En la línia dels grans projectes energètics, transforma Ponent en una àrea subsidiària de les perifèries urbanes, dedicada a l’abastiment de recursos com l’aigua, ja que una hipotètica “modernització” suposa un aplanament del camí per a aquesta transferència.

Tampoc es té en compte l’impacte ambiental que suposa aquest encapsulament, tant per la fauna i flora, com per als freàtics, o fins i tot a nivell microclimàtic. Impacte que en molts casos afectaria directament l’agricultura fent-la més vulnerable i depenent de més inputs per poder produir.

Malgrat la rellevància del que es proposa per al futur de les nostres comarques, la decisió pot acabar recaient sobre unes poques persones i de manera poc democràtica i transparent, a causa de com s’està duent a terme el procés:

– presses: el setembre de 2025 s’ha començat a presentar un projecte als regants a través de les col·lectivitats, i es demana als afectats que en dos mesos assumeixin una gran quantitat de xifres, dades de finançament i noves tècniques de reg, i que prenguin una decisió respecte d’això.

– indefinició: la diversitat de propietaris, l’envelliment de la pagesia, els preus de les collites, la no definició clara d’un finançament a llarg termini, la incertesa sobre l’estalvi real d’aigua i la gestió que se’n farà, genera una gran desconfiança entre els usuaris.

– mala comunicació: les assemblees que s’estan duent a terme a les diferents col·lectivitats es notifiquen de manera que no garanteixen que tots els propietaris en tinguin coneixement. Moltes vegades és un simple whatsapp o la publicació al BOP, canals de comunicació que per la seva naturalesa exclouen una bona part de propietaris.

– mala organització: no hi ha un criteri clar ni unificat a totes les col·lectivitats per garantir la delegació de vot.

– mala praxi: s’ha intentat, des de la Casa Canal, modificar el cens de les col·lectivitats, incloent-hi els abastaments i els salts hidroelèctrics, sense retirar-los de l’Assemblea de Síndics, fet que permetria que votessin dues vegades. També s’ha intentat que les votacions a les col·lectivitats es poguessin guanyar amb una majoria simple de 50+1, en lloc de 75/25 tal com marquen els estatuts i ordenances.

Tot aquest seguit de despropòsits ha generat malestar dels pagesos envers els síndics i col·lectivitats, que lluny de representar els interessos dels regants, semblen fer seguidisme d’allò que es diu a la Casa Canal. Això, sumat al fet que les votacions definitives sobre la “modernització” recauen en l’Assemblea de Síndics, on el vot pot ser secret, no fan sinó augmentar les suspicàcies i la desconfiança.

Volem regar i volem accés a l’aigua. Sense malbaratament, però sense hipotecar el futur de la pagesia de Ponent. Tant el reg a manta com el reg pressuritzat tenen avantatges i inconvenients. Donada la gran diversitat de terrenys i les diferents orografies de les 70000 hectàrees que rega el Canal d’Urgell, cal veure on és convenient un reg pressuritzat i on és més convenient el reg per inundació. No podem ficar-ho tot al mateix sac. No podem començar a estendre tubs i canyes sense valorar on serà més un inconvenient que no pas un benefici, al marge del cost econòmic que pugui tenir. No podem pretendre que la modernitat i la subsistència de la pagesia de Ponent passi únicament per la implantació d’un reg “modernitzat” com ens volen fer creure.

Cal un debat seriós, clarificador i sense presses. Cal més informació sobre l’impacte real d’una “modernització” i calen altres propostes diferents de la que ens presenta la Casa Canal. No podem signar un full en blanc, que suposarà la pràctica desaparició de la poca pagesia que queda a casa nostra.

No podem parlar de “modernització” fins que no es donin unes condicions que garanteixin la participació activa de tots els implicats en aquest nou model.

No podem parlar de “modernització” si no tenim clars els impactes socials, econòmics i ambientals que pot provocar.

No podem parlar de “modernització” fins que no abordem un debat social ampli per a una agricultura de país, prioritzant la pagesia encarada a l’alimentació local.

No podem parlar de “modernització” si no sabem per a quina pagesia “modernitzem” ni qui serà l’encarregat de la gestió de l’aigua.

Per tot el que s’ha exposat i davant la proposta de votació del projecte de modernització dels Canals d’Urgell,

l’Assemblea Pagesa de Catalunya demana:

– que la presidència del Canal d’Urgell aturi immediatament les votacions i obri un procés de debat i de participació integral sobre el futur de la infraestructura.

– en el cas que aquestes no s’aturin, anima a regants i propietaris a expressar un NO ROTUND a aquesta proposta de modernització i les formes mitjançant les quals intenta ser imposada.

– exigeix al govern de la Generalitat de Catalunya i al conseller Óscar Ordeig, que recondueixi les polítiques de regadiu i les allunyi del vessant “desarrollista”, productivista, antisocial i ambientalment regressiva, que han dominat en les darreres dècades.

– cap més obra de regadiu finançada amb diners públics que no vagi lligada a un retorn social què, per l’Assemblea Pagesa de Catalunya, s’ha de basar en el reforç de la pagesia local de petita i mitjana escala, l’alimentació de qualitat en clau de país i la salvaguarda de la cultura i la biodiversitat de les zones rurals. Prou finançar infraestructures al servei del capitalisme hídric i alimentari.

– cap més obra de regadiu sense el seu banc de terres i sense mesures actives per evitar l’especulació amb el sòl agrari. Cal incrementar el nombre de pagesia, garantir el retorn al camp i a l’activitat agrària i no pas estimular la concentració empresarial que ha destruït l’estructura social i els equilibris ambientals al món rural.

Assemblea Pagesa de Catalunya,

25 de novembre de 20265